Les conquestes de Napoleo 2

Les conqueste de Napoleo 2

3) Quins Estast independents de França van passar a ser aliats de Napoleo?

Alguns paisos van ser en determinats periodes aliats de França. Es el cas d'Austria, Prussia o els paissos nordics, malgrat tot, aquests estats formarien part de diverses coalocions antinapoleoniques.

4) Quins van ser els unics territoros no ocupats l'any 1811?On es va produir la revolta popular mes important contra Napoleo?

Els territoris no ocupats se 1811 son Portugal, la Gran Bretanya, Noruega, Dinamarca i els imperis Austriacs, rus i turc.

La revolta popular mes important contra Napoleo va tenir lloc a Espanya el 1808, quan es va desenvolupar la nomenada Guerra del Frances, que va marcar el declivi de l'imperi Napoleonic, el queal va ser definitivament derrotat el 1815

les conquestes de Napoleo

Les conquestes de Napoleo

2) Digues sobre quins paisos actuals s'estenia l'Imperi Napoleonic.Quins paisos n'eren dependents i quins controlat per França?

L'imperi napoleonic es van estendre sobre els actuals paisos de França, Holanda, Nord i centre d'Italia, Eslovenia, est de Croacia, els territoris alemanys que hi ha a l'esquerra de Rin i Catalunya. Eren paisos dependents o vassals de França els seguents: Italia, Napols, la confederacio Helvetica, la confederacio de Rin, el Duca de Varsovia i Espanya.

Mapa mde l'imperi napoleonic

MAPA DE L'IMPERI NAPOLEONIC

1) Quins esdeveniments van fer possible l'arribada de Napoleo al Poder?

L'arribada de Napoleo al poder va ser facilitada per la conflictivitat social que hi havia a França despres de ser aprovada la Constitucio de 1795, la qual limitaba els drets politics de les classes populars.Al nou govern s'hoposava tan els partidaris de l'absolutisme com les clases populars, a la qual cosa s'afegia la lluita contra les potencies absolutistes d'Europa que eren contraries a la França revolucionaria.

En aquest context, l'exercit va conquerir una gran importancia, ja que era l'unic estament capaç d'imposar l'ordre i assegurar la defensa nacional.En aquell exercit destacaba un jove general, Napoleo Bonaparte, que no pretenia tomar a l'antic regim, sino consolidar els exits de la Revolucio en el seu aspecte mes conservador.

Completa les paraules amb la terminacio correcta.
1.Puer i in hort o sunt.
2.Pter Luci i et Claudi ae Claudi us est.
3.Puella in terr sede .
4.Claudia et Marci a cum pil a ludu nt .
5 .Marc et Antoni amic Luc i .
6.In vi cum amic puell ludii .
7.Claudi us et luli us laet i sunt-
8.Serv i domin us in vill labora .
9.Frater Claudius Luci i est.
10.Claudi us et serv i in magn a vill a .

Completa en la teva llengua aquesta fixta
Ego sum carlos
Menus pater est david
Mea mater est yolanda
Studeo in Ribera Bixa
Hbito in Prat de Llobregat
Amici aut amicae sunt miguel guille oscar adri etc.....

presentacio de historia de roma

napoleo 8

El 1814 despres d'haver estat derrotat a Russia i a Espanya, napoleo deixa el poder. Tot i el seu retorn efimer, el 1815 fou derrotat definitivament a Waterlo, i no sols a França sino a tot europa semblava enivitable que tornaria l'antic regim.

napoleo 7

Aixi, paradoxalment els ideals de llibertat que van escampar els francesos va ser la base ideologica en la qual els patriotes de nombrosos paisos es van oposar a la presencia francesa. L'aixecament protagonitzat el 1808 pels espanyols contra la imvasio i la imposicio d'un rei estranger (Josep Banoparte) va ser el primer el mes nombros y el que va marcar el declivi de l'imperi Napoleo.

napoleo 6

Pero, l'altra banda els interesos de França, i especialment per la burgesia( cobrar impostos, fer negocis o apropiar les riqueses dels paisos sotmesos), prevalien per saber dels ideals revolucionaris. Els exercits actuaven a mes com conqueridors que sotmetien les nacions i aixo van desencadenar uns sentiments nacionals contra la França invasora.

A tots els paisos que França s'havia anexionat o que estaven sota la influencia francesa, en que Npoleo va col·locar al tron familiars o generals del seu exercit, s'hi van difondre les idees revolucionaries: la supressio del drets senyorials, els delmes, els privilegis nobiliaris i la consagracio de la llibertat de la igualtat legal. Tambe s'hi va proclamar la llibertat economica, el dret de propietat de la llibertat religiosa. Per aixo, a molts indrets de la poblacio acollien la seva arribada al principi com si fosin ens alliberadors.

El 1811 l'Imperi napoleonic era en la seva maxima explendor: anava d'alemanya a italia i nombrosos paisos es convertiron en Estats vassalls seus. Excepte la Gran Bretanya la resta d'Europa se situava sobre el domini o el control de França.

Napoleo 3

Un dels motius del prestigi i del poder de Napoleo va ser la seva capacitat per allunyar el perill d'una invasio estrangera contra França. Els monarques absoluts europeus s'habien oposats des del començament a la França revolucionaria i havien coalitzat el seu exercit per lluitari en contra.
Napoleo va aconseguir derrotar el monarques i conquerir amb el seus exercit una bona part de europa.

napoleo 2

L'obra politica de Napoleo ha estat cualificada de contradictoria, ja que d'una banda va consolidar les conquestes revolucionaries principals (igualtat juridica abolicio del regim feudal, supressio dels ordres religiosos, venda de les terres de l'Esglesia, redefinicio de la propietat de la terra en un sentit capitalista, i de l'altra va trair l'esperit de la Revolucio amb l'establiment d'un regim autoritari i el retorn al poder d'una nova clase de notables -aristocracia i alta -burgesia.

LA MEVA PERSONALITAT

Nerviós M'altero facilment i a vegades em costa dominarme.

Tranquil Em prenc les coses amb molta calma, no m'altero fàcilment.

Extravertit Sóc obert, m'agrada molt relacionar-me amb els altres.

Introvertit Sóc tancat no m'agrada gaire relacionar-me.

Reflexiu Abans de pendre una decisió m'ho penso bè.

Impulsiu Faig gairabè sempre les coses sense pensar-les massa.

Optimista Veig sempre l'aspecte positiu de les coses sortirien malament.

Pessimista Acostrumo a veure-ho tot negre,penso que les coses sortiran malamnet.

Amb Iniciativa Sè prendre decisions adequadas en cada moment,improvisar solucions.

Adaptable Rapidament m'integro dins un grup i en circumstáncies noves.

Directiu M'agrada dirigir,prendre decisions,coordinar equips de persones.

Sociable M'agrada molt les relacions amb els altres i me'sn surto bastant bé.

Submís Prefereixo que m'organitzin el treball,que em dirigeixen el que haig de fer.

Segur Tinc idees pròpie,tinc seguretat en mi mateix,se cap a on vaig.

Atrevit M'agrada el risc,no tinc por del perill,soc aventura.

Idealista Em guiò pels meus ideals,sóc poc pràtisc /a

Realista Sòc molt pràtic/a no em guió per ideals ni construcions imaginatives.

LES MEVES APTITUDS

Senyala quines aptituds penses que tens mes desenvolupades:

Manuals (manipular objectes, arreglar aparells...)

Mecaniques (capacitat per corpendre mecanismes complexos)

Fisiques (agilitat, força, flexibilitat, resistencia...)

Organitzatives (estructurat, ordenat, endreçat, operatiu...)

Directives donar ordres a altres, liderar un grup, dirigir un col·lectiu...)

Socials (relacions humanes, extraversio, comunicatiu, ajudar els altres...)

Didactiques (saber ensenyar, explicar be i amb claredat una cosa...)

Artistiques (saber dibuixar, pintar, dissenmyar...)

Musicals (saber tocar un instrument, cantar, comprendre musica...)

Linguistiques (domini de la expressio oral i escrita...)

De concentracio (capacitat per mantenir atencio en una activitat)

Mtematiques (saber resoldre problemes matematics, facilitat de calcul...)

Cientifiques (capacitat cientifica, capacitat d'observacio, experimentacio...)

Especials (saber representar-se figures, girs, volums, calcul de distancies...)

napoleo 1

El 1799, Npoleo va ser anomenat primer consol, es a dir, cap de govern durant tres anys. A poc a poc, va aner imposant un poder cada vegada mes dictatorial: el 1802 es va proclamar consol vitalici i el 1804 es va coronar emperador amb elk nom de Napoleo I. L'imperi Napoleonic va perdurar durant deu anys. Els seus grans triomfs militars i la seva capacitat per governar amb ma de ferro reprimint les revoltes populars i els complots del absolutistes el van consolitar sense cap discussio en el poder.

directori 2

En aquest context, i en plena guerra contra les potencies absolutistes d'Europa, l'exercit va començar a tenir una importancia enorme, perque l'unic capaç d'imposar l'ordre i assegurar la defensa nacional. Un jove general de l'exercit, Napoleo Bonaparte, va acabar protagonitzant, gracies al suport de la burgesia, un cop d'Estat el 18 de Brumari del 1799 i concentra tot el poder a les seves mans.

el directori 1

Al final del 1794 la burgesia conservadora va tornar a prendre el control de la revolucio. V establir un govern col·legiat, (directori) i va elaborar u na Constitucio que consagrava els predominis dels propietaris i limitava els drets politics de les classes populars. El liberalisme de la nova republica s'oposava tant a l'absolutisme i a la aristocracia com a la de la democracia socil del jacobins i, per tant, tenia l'oposicio dels partidaris de l'absolutisme i de les clases populars

La radicalitzacio de la revolcio i el govern dictatorial dels jacobins, amb Robespierre al capdavant, van provocar l'oposicio d'una bona part de la burgesia. Per mitja d'un cop d'Estat, per Juliol del 1794 van ser enderrocats i executats els principals dirigents jacobins.

Els tribunals revolucionaris castigaven amb preso o mort els sospitosos de ser contrarevolucionaris (Terror).

Unes 50.000 persones van ser executades. El mateix rei Lluis XVI i la seva dona Maria Antonieta van ser acusats de traicio i els van guillotinar.

La revolucio va entrar a l'etapa radical i democratica, en que se intentaria oferir igualtats a tots els ciutadans, es va promulgar una nova Constitucio (1793) que reconeixia el sufragi universial i es va organitzar un govern revolucionari que va legislar una serie de lleis socials com ara el control de preus, l'assegurança, els pobres i la instruccio obligatoria fins als dotze anys. A mes, es decreta la lleva en massa per organitzar un poderos exercit que senfrontes a la invasio estrangera.

Per l'abril del 1792 els austriacs van envair França i van arribar a les portes de Paris.La situacio va originar un clima de revolta entre les classes populars (sans-culottes).Un nou grup politic mes radical, els iacobins, va mobilitzar el descontentament del poble, i el 10 d'Agost del 1792 les mases populars de Pris van assaltar el palau reial, van ficar el monarca a la preso i van proclamar la Republica ( Setembre).

Completa les oracions seguents amb els noms corresponents.Busca la informacio que necesites a les entrades que as publicat al bloc sobre la historia de Roma.

1. Despres d'haverse instal·lat al Laci, Eenees va fundar la ciutat de LAVINIUM

2. Amuli va ser uns dels reis de la ciutat de ALBA LONGA

3. Rea Silvia va ser obligada a convertirse en vestal pel seu oncle AMULI

4. El pasto que, segons algunes fonts, va recolliir els bessons es deia FAUSTUL

5. Romul va establir els limits de la ciutat de Roma al turo del PALATI

6.El monarca de la tribu dels sabins era TIT TACI

7. Romul, un cop divinitzat, va ser identificat amb el deu QUIRI

Uneix cada un dels noms de la columna de l'esquerra amb un altre de la columna de la dreta que pugui estar relacionat:

Tit Taci 1 Ascani 6

Lloba 2 Palati 4

Amuli 3 Quiri 5 Roma quadrata 4 Rea Silvia

Romul 5 Sabins 3

Eneeas 6 Larencia 2

el rapte de les abines

EL RAPTE DE LES SABINES

Com que la nova ciutat necessitaba pobladors, Romul va decretar que roma n'acolliria uns queants de tots els que s'hi pressentesin sense tenir en compte el seu npassat. Al mateix temps, va intentar establir aliances amb els pobles veins per mitja denllaços matrimonials, tanmateix, la majoria d'aquests habitants primitius de roma eren de condicio baixa, i les propostes de Romul van ser rebutjades.

Aleshores el jove monarca roma va decidir celebrar uns jocs esportius, que va altreure els sabins, u a tribu veina, i la van servir de pretext per arrabasarlos les dones durant les competicions. El rapte de les donzelles, que ern prop de setcents, segons alguns autors classics, va provocar una guerra entre els llatins i els sabins. La sort de les armes va afavorir els romans, si ve nomes la intervencio de les dones sabines, ja convertides en esposes dels seus raptors, va aconsegui aturar la guerra perque esw van interposar entre tots dos bandols.

Tots dos pobles es van unir sota unes lleis comunes i una monarquia doble, la de Romul i el rei sabi Tit Taci. Aquest bdarrer va morir d'un assasinat i Romul va continuar governant sol la ciutat durant trenta-vuit anys, fins al moment que va ser endut al cel durant una tempesta espectacular.

Aleshores va passar a convertirse en un esser sobrenatural en la memoria dels romans i va ser identificat amb el deu Quiri.

Segons altres versions va morir assasinat com Tit Taci.

La Fundacio de Roma ( imatge,roma antiga)

Segons la tradicio mes acceptada actualment i la informacio que aporta l'autor roma Marc Terenci Varro, roma va ser fundada el 21 d'abril de l'any 753 aC.

Diversos autors romans van relacionar l'origen remot de roma amb la llegenda. Segons el que explicava,el princep troia Enees i els seus homes, quan van arribar el laci fugint de troia,es van crear les ciutats de Lavinius i Alba Longa, aquesta ultima fundada per ascani o Julus, fill d'Enees.

ROMULI I REM

a alba van regnar diversos reis. un dells numitor, va ser destronat pel seu germa Amuli el queal va obligar la filla de Numitor, rea silvia a convertirse en sacerdotessa carrec que l'obligava a conservar la virginitat per sempre mes. No obstant aixo, la jove va incomplir el precepte , i al cap d'un temps va donar a llum dos besons al quals va posar els noms de Romul i Rem. Per aquest fet va rebre un castic molt dur va ser empresonada i els nens van ser abandonats dins una cistella a les aigues del riu Tiber.

Mentre anaven a la derivada pel riu, la cistella es va aproximar a la riba i es va produir un fet extraordinari una lloba que era a la vora va recollir el bessons, els va adoptar i els va alletar com si fosins els seus cadells.

Com que amuli no sabias que els seus no sabia quye els seus nebots habien sobreviscut, els dos infants van poder creixer i convertirse en uns joves forts. Tots dos germans, que havien arribat a coneixer el seu origen, van fer pinya per alliberarse d'aquell oncle odios i restaurar el seu avi Numitor en el tron.

LA FUNDACIO DE LA CIUTAT

confiant en la seva sort i e seu origen sobrenatural,van decidir fundar unma ciutat. de tota manera abns van consultar els auguris. Romul va pujar al Turo del Plati i Rem, a de lAventi per esperar un senyal de cel.

Sis voltors van volar sobre el turo de Rem mentre que dotze ho van fer sobre el de Romul, amb la qula cosa el van designar com l'escollit per fundar la nova ciutat. Per fero Romul en va fixar els limits traçant a palati un sol a la terra amb la tarada. Aquest es l'origen de la Roma quedrata.

LA MORT DE REM

Rem, resentit per la derrota es va atrevir a saltar per demunt perimetre que avia marcat el seu germa segons un ritual mentre es burlava de la facilitat en que es podien franquejar els murs daquella ciutat.

exercici llati 2 15-1-010

exercici llati 15-1-010

D'altra banda, l'oposicio del rei Lluis XVI a la revolucio es va manifestar quen va intentar fugir per unir-se a l'exercit austriac, que planejava envair França i restablir l'absolutisme Fugida de Varennes, juny del 1791. El monarca va ser va ser tomat a Paris, pero es va crear un clima de desconfiança envers la monarquia.

Les reformes del periode 1789-1791 satisfeien els grups burgesos moderats (girondins), perque els concedien drets politics i llibertat economica. Pero amplies capes de la poblacio van mostrar el seu descontentament:el dret de vot es va restringir als que posseien bens o diners i la llibertat economica permetia el domini mes absolut dels rics sobre els pobres.

Representacio d'un club patriotic de dones durant la revolucio. La participacio de les done, privades de quelsevol dret politic, va ser constant durant el periode revolucionari.S'organitzaven en clubs politics i reindicaven el dret al sufragi i la resta de drets civils i politics. En aquest sentit, destaca la Declaracio de drets de la dona i la ciutadana. redactada el 1791 per olympe de Gouges, on es demanava que les dones, lliures i iguals en drets als homes, poguessin gaudir dels drets naturals que el havien estat arravasat pels homes , i s'afirmava que la revolucio no seria completa fins que les dones no recuperesin els seus drets.

El 1791 es va promulgar una constitucio que exemplificava els ideals del lliberalisme politic moderat: Separacio de poders, sobirania nacional, igualtat legal, sufragi censatari, etc. A mes, es van redactar codis de lleis que garantien la igualtat de tots els ciutadans, es va abolir la tortura, es va obligar a pagar impostos a la noblesa, es van expropiar els bens de l'esglesia, que van ser declarats bens nacionals y es va crear un exercit nacional

derets humans

Dvant la radicalitzacio popular, l'Assemblea Nacional Constituent decreta, a la nit del 4 d'agost l'abolicio dels privilegis feudals y promulga la declaracio de drets de l'home i del ciutada, que reconeixia com a drets inalienables les llibertats individuals i col·lectives, com tambe la igualtat davant la llei i els impostos

la pressa de la bastilla

El poble de Pris va sortir al carrer per donar suport als representants burgesos i, davant el temor que les tropes reials no destinguessin els diputats el 14 de Juliol van assaltar la fortalesa de la Bastilla, es van agafar les armes i es van disposar a defensar per la força el proces revolucionari. Al mateix temps, al camp es va estendre el rumor que bandes organitzades per nobles cremaven les collites i mataven els pagesos, fenomen conegut amb el nom la gran Por. Els pagesos van reaccionar assaltant molts castells de la noblesa i cremant els registres on constaven els drets feudals

jurament JHeu de Paume

El monarca i una part de la noblesa no ho van acceptar,i els diputats del Tercer Estat, reunits el 20 de Juny en un pavello de Pris (Jeu de Paume) , es va erigir en representants de la nacio ( Assamblea Nacional) i es van comprometre a elaborar una constitucio que reflectis la voluntat dels francesos.

La reunio dels estats generals

Pel maig del 1789 es van obrir a versalles, presidits pel rei Lluis XVI, els Estats Generals, formats pels representants de cada estament: noblesa, clergat i Tercer Estat (burgesos). seguint la tradicio, estaven separats en el moment de liberar i tenien un unic vot per cada grup. Cosa que donava la majoria als privilegiats. Els representants de el Tercer Estat exigiren que la deliberacio fos conjunta i que el vot fos per persona i no pas per estament, fet que el hagues atorgat la majoria

l'explotacio de el tercer estat

L negativa de la noblesa a pagar impostos per resoldre la crisi financera i la necesitat del monarca frances Lluis XVI de convocar els Estat Generals (Parlament) perque aprovessin uns nous impostos per resoldre la la crisi financiera van ser l'ocasio per iniciar el proces revolucionari.

exercici llati 11-1-010