L'any 60 aC es va unir a dos homes molt influents: Pompeu (que acabaven de tornar d'una campanya trionfal contra la pirateria a la mediterrania oriental) Amb ells, Cesar va integrar l'anmenat triumvirat, un autentic govern a l'ombra prenia en secret decisions politiques transcendentals per a la vida d'una republica que, d'aquesta manera, s'abocva e dret al fracas.
El 59 aC Cesar va ser elegit cònsol juntament amb un altre polític anomenat Marc Calpurni Bíbul, el qual va qudar tan marginat de la pressa de decisions que aquest consolat va ser conegut pel de "Gai i Juli ". Al cap de tres anys els tres anys, els tres politics del triumbirat van renovar el seu compromis en l'anomenada conferencia de Lucca (59 aC ), si be aleshores Cesar ja estaba ambarcat en el gran projecte de la conquesta de les Gal·lies.

Caius lulius Caesar, Gai Juli Cesar, va neixer l'any 100 aC al si d'una famiia patricia, la gens Julia, la qual
es vanagloriava de ser descendent ni mes ni menys que de Julus. Aquest, segons la tradicio, era net de la deessa Venus.
Encara que el seu pre va morir quan tenia quinze anys, el jove Cesar es va involucrar aviat en a vida publica, ja que poc abans d'arribar a aquesta edat va ser nomenat flamen dialis ("gran sacerdot de Jupiter").
Mitjançant el matrimoni de la seva tia paterna Julia amb el politic reformador Gai Mari ( lider del partit dels populars), va entrar en contacte directe amb l'egitat ambient politic de Roma.
Cesar va ocupar diversos carrecs al llarg de a seva dilatada carrera politica ( cursus honorum): va ser tribu militar ( el 71 o 72 aC), edil (65 aC ), pontifex maximus (63 aC), pretor (62 aC ) i proconsol a Hispania.

Des de el raneixement, els artistes s'han interessat pels mites del mon antic:aixi ho veiem en un dibuix de Miquel Angel del 1533, dedicat a la caiguda de Faetont, mentre que en la tragedia de William Shakespeare Romeu i Juelieta (1595) trobem una referencia al protagonista de la llengua. Al segle XVII, Rubens va retratar el moment en que l'auriga era fulminat per llamp de Zeus La caiguda de Faetont (1604-1605). En literatura catalana, trobem referencia a mite en el poema epic Canigo (1886), de Jacint Verdaguer. I pel que fa a la literatura castellana, en l'obra El hijo del sol, Faetont (1661) de calderon de la Barca. Les operes de Llulli i de scarlet, totes dues titulades Faetont(estrenades el 1663 i el 1685) van introduir el tema en la musica, Posterirment, el Frances Camille Saint-Saens va comprendre el poema sinfonic Faetont (1873) i l'angles B. Britten va estrenar el 1951 les sis metamorfosis a partir d'Ovidi, una les quals va dedicar a Faetont.

Faetonte

Els cavalls, tan evitat s'enfilaven fins a una alçada enorme, com s'acostaven perillosament a la superficie de la terra. Mentrestant Faetont, horroritzat, no podia fer resper aturar aquella cursa terrible.
Segons la llegenda, aquetsa catastrofe de foc i destruccio va arrasar zones molt extenses. D'aquesta manera van explicar els antics la formacio del gran desert del nord d'Africa.
Per sort, abans que no quedes ni una espurna la vida sobre la terra, Zeus va fulminar amb el llamp el carro i el seu tripulont;
d'aquesta manera va apartar els cavalls alats i l'esfera de foc de la superficie terrestre. D'acord amb la llegenda, hi va aver un dia sense sol fins que la situacio es va finalitzar Faetor, per la seva banda, va rebre honors funebres de les mimfes del riu Erida i de les seves germanes, les Heliades.

Faetont, un dels fills d'Helios, havia arribat a l'adolescencia sense que li hagues estat revelada la identitat del seu pare. Quan finalment ho va descobrir, el deu, que se sentia culpable per averle tingut apartat dell durant tant de temps, li va prometre de manera imprudent que li concediria el que volgues. Inespreadament, Faetont li va demanr que li deixes conduir el carro que duia cada dia lallum del sol a la Terra.
Helios va fer tot el possible perque el seu fill reunes tot per la seva peticio, pero al final va aver de cumplir la seva paraula. Al principi semblava que tot anava be, pero els cavalls, aixi que es van adonar del canvi, es van desbocar i van adonar la ruta que recorrien des de temps immemorials.

PEGAÇ

De la unio amb posido hava nascut Equdna, un altre esser monstruos, i en el moment de ser decapitada van neixer Pegas, el cavall alat, i Crsaor.
La imatge de medusa va ser utilitzada durant molt de temps com a amuet contra el mal d'ull i, en arquitectura, va servir d'element decoratiu o , fins i tot, com a proteccio contra el mal. Pintors co ja en le segle XX, el poeta Pieter van Eyck va presentar Medusa com la visctima d'una deessa enfurida injustament.m Leonardo da Vinci o caravaggio han retratat Medusa com una dona bella i terrible alhora, imatge de l'horror i el sofriment. Des d'autors llatins, com ara Ovidi, fins a Dant o Geothe, han tractat el tema de la Gorgona gairebe sempre com una figura del mon de l'infern;

Perseu va aconseguir vence ajudat per deu Atena i Hermes, que li van proporcinar els elements indispensables per aniquiarla:
unes sandalies alades, un casc (que feia invsible qui el duia), una espasa, un escut brillant
com un mirall i una mena de sarro, on podia desar el cap tallat per evitar la mirada de Medusa, amb que era capaç de petrificar fins tot un cop morta.

GORGONA MEDUSA

Medusa era l'unica mortal de les tres Gorgones, filles de divinitats marines amb les mans de bronze ales d'or i serps en lloc de cabells.
Era un esser terrorific que petrifiaba amb els ulls tot aquell que gosava mirar-la.
Altres tradicions nerren que medusa era una jove d'una cabellera preciosa que va acabar tenint un aspect horrible per haver-se comparat desa Atena, o er aver estat seduida per Posicio al temple.

animals fantastics de la mitologia classica

Moltes novel·les i contes, ja siguin fantastics o no, es basen en l'eenfrontament d'un heroi amb un esser monstruos per salvar un personatge o, fns i tot, la humanitat.
Aquest fet es repeteix de de l'antiguetat classica fins als nostres dies, pero son auests monstres? Com an arribat fins a l'actualitat?
Cada un te un origen i na evolucio diferents.
Aixi, per exemples, les sirenes que van intentar captivar Ulises ara alerten de perills, emergencies i, fins i tot, de la sortida de classe; el minotaure, aquest personatge de cos huma i cap de toro, esta relacionat amb els laberint que es repeteixn en forma de jardis en moltes de les nostres ciutats; i les esfins son avui dia personatges que es mantenen impassibles davant les circumstancies del seu voltant.