EL MITE FINS A L'ACTUALITAT

La historia de Dedal i Icar ha perdurat en molts ambits diferents: des de construccions en forma de laberint que reben el nom de l'inventor, Dedal, fins les lectures del mite com una advertencia per als que desafien les lleis de la naturalesa, passant perles continues referencies als personatges en elmon de l'aviacio: no podem obligar que Leonardo Da Vinci va intentar inventar diversos artefactes que permetessin emprendre el vol.

Des de el punt de vista literari, ja a l'edat mitjana autors com ara Chaucer i Boccaccio narren l'aventura.Pero elpersonatge que mes ha sefçduit escriptors i artistes ha estat Icar, ja que elseu tragic desti ha servit d'inspiracio per a pintures com ara les de Pieter Bruegel, Matisse, Marc Chagall, o Picasso, i les estructures de Antoni Canova i de Rodin.

Tambe en laliteratura mes recent es tracta la figura d'Icar, per exemple, en el drama Icar (1927) de l'autor italia De Bosis i L'ascens de l'F6 (1936) d'Auden i Isherwood. Fins i tot ha estat el tema central de lk'assaig de Berçtrand Rusell, Dedal i Icar , el futur de la ciencia .

Les industries clau de la primera fase de la industrialitzacio van ser la industria textil i la siderurgica (produccio del ferro). A partir del 1870 es van desenvolupar noves industries, com ara la quimica i l'electrica.
La revolucio industrial va impulsar una altra revolucio:la dels transports. El 1819, un vaixell de vapor va cruar per primer cop l'ocea atlantic i el 1825 es va construir a Anglaterra la primera linia de ferrocarril.

la primera i la segona revolucio industrial

Les dues primeres revolucions industrials van canviar els sistemes de produccio:
Van començar a utilitzar noves fonts d'energia: primer, el vapor d'aigua i el carbo i, en la segona fase, l'electricitat i el petroli. Aquestes energies eren capaces de moure grans maquines.
Van apareixer les fabriques, grans centres amb molts operaris i amb maquines. A les fabriques els obrers no elaboraven el producte complet, sino que el treball es dividia en petites tasques i cada obrer s'especialitzaba. Aquest sistema de treball, juntament amb la utilitzacio de maquines, va permetre l'augment de la produccio i l'abaratiment dels preus dels productes.

economic que va suposar el pas d'una economia agricola tradicional a una altra caracteritzada per processos de produccio mecanitzats capaços de fabricar bens en gran quantitat.
Es distingeixen tres etapes:
La primera revolucio industrial, que va començar cap al 1780.
La segona revolucio industrial, que es va iniciar al voltant de el 1870.
La tercera revolucio industrial, que arrenca en la decada del 1970 i continua actualment.

Durant aquest conflicte, les primeres tropes romanes van desembarcar a la peninsula. Ho van fer a emporion (Empuries) des d'on van anar vaixant cap a l'Ebre i van fundar, el primer any de la guerra, la ciutat de tarraco (Tarragona), com un important assentament a la costa. En aquella epoca, Roma es limitava a causar problemes als cartaginesos a la rereguarda, ja que el conflicte principal es desenvolupava en terres italianes.
Pero despres d'algunes desfetes al sud de la peninsula, Roma va començar a obtenirclares victories amb un dels seus militars mes competents, Publi Corneli Escipio.
Cartago Nova va ser presa i la mateixa Gades (Cadis) es es va lliurar als romans el 206 aC, data que es pren comal final de la presencia cartaginesa a la peninsula, i el començament de la romanitzacio.

Cap a mitjan segle III aC, els cartaginesos (habitants de Cartago, una fenicia fundada el 814 aC a prop de l'actual Tunis) van ampliar la seva presencia a la peninsula per obtenir recursos per pagar els tributs que la republica romana els havia imposat.
Cap al 226 aC, un any despres de la fundacio de Cartago Nova (actual Cartagena) i davant de l'expansio dels punics a la peninsula, roma va promoure la signatura de l'anomenat Tractat de l'Ebre que feia d'aquest riu el limit de l'expansio cartaginesa cap al nord. Pero la concordia entre les dues potencies va durar molt poc. La presa per part del lider cartaginesa Annibal (219 aC) de la ciutat de Sagunt, que algunes fonts romanes situaven al nord de l'ebre va ser considerada per Roma per casus belli i l'any seguent van començar les hostilitats que van desembocar en la segona Guerra Punica (218-201 aC).

Copia aquest text, analitza sintacticament i tradueixlo:

Viri Romani varia officia habent.
subj c.directe V
Els homes romans tenen diversos oficis.

Pater Lucii et Claudiae mercator est.
sub C.Nom atribut V
El pare d'en Lluci i de la Claudia es comerciant.

Mercatores viri sunt qui vendunt et emunt merces varias: oleum
subj. atr V S V C.Directe
Els comerciants son homes que compren i venen productes varis

farinam, vinum, garum, pisces, carnem, amphoras, telas,
C.Directe
oli, farina, vi, garum, peix, cam, amfores, teixits,

gemmas, et cetera.
C.Directe
gemmes, etc.


Claudius in officina Hispaniae garum facit;
subj. c.circum C.Nom C.D V
En Claudi fabrica garum en un negoci d'Hispania;

postea in provinciis Romanis garum vendit.
c.cir C.Circum C.D V
Despres ven el garum a les provincies romanes.