Cap a mitjan segle III aC, els cartaginesos (habitants de Cartago, una fenicia fundada el 814 aC a prop de l'actual Tunis) van ampliar la seva presencia a la peninsula per obtenir recursos per pagar els tributs que la republica romana els havia imposat.
Cap al 226 aC, un any despres de la fundacio de Cartago Nova (actual Cartagena) i davant de l'expansio dels punics a la peninsula, roma va promoure la signatura de l'anomenat Tractat de l'Ebre que feia d'aquest riu el limit de l'expansio cartaginesa cap al nord. Pero la concordia entre les dues potencies va durar molt poc. La presa per part del lider cartaginesa Annibal (219 aC) de la ciutat de Sagunt, que algunes fonts romanes situaven al nord de l'ebre va ser considerada per Roma per casus belli i l'any seguent van començar les hostilitats que van desembocar en la segona Guerra Punica (218-201 aC).