EL MITE FINS A L'ACTUALITAT

La historia de Dedal i Icar ha perdurat en molts ambits diferents: des de construccions en forma de laberint que reben el nom de l'inventor, Dedal, fins les lectures del mite com una advertencia per als que desafien les lleis de la naturalesa, passant perles continues referencies als personatges en elmon de l'aviacio: no podem obligar que Leonardo Da Vinci va intentar inventar diversos artefactes que permetessin emprendre el vol.

Des de el punt de vista literari, ja a l'edat mitjana autors com ara Chaucer i Boccaccio narren l'aventura.Pero elpersonatge que mes ha sefçduit escriptors i artistes ha estat Icar, ja que elseu tragic desti ha servit d'inspiracio per a pintures com ara les de Pieter Bruegel, Matisse, Marc Chagall, o Picasso, i les estructures de Antoni Canova i de Rodin.

Tambe en laliteratura mes recent es tracta la figura d'Icar, per exemple, en el drama Icar (1927) de l'autor italia De Bosis i L'ascens de l'F6 (1936) d'Auden i Isherwood. Fins i tot ha estat el tema central de lk'assaig de Berçtrand Rusell, Dedal i Icar , el futur de la ciencia .

Les industries clau de la primera fase de la industrialitzacio van ser la industria textil i la siderurgica (produccio del ferro). A partir del 1870 es van desenvolupar noves industries, com ara la quimica i l'electrica.
La revolucio industrial va impulsar una altra revolucio:la dels transports. El 1819, un vaixell de vapor va cruar per primer cop l'ocea atlantic i el 1825 es va construir a Anglaterra la primera linia de ferrocarril.

la primera i la segona revolucio industrial

Les dues primeres revolucions industrials van canviar els sistemes de produccio:
Van començar a utilitzar noves fonts d'energia: primer, el vapor d'aigua i el carbo i, en la segona fase, l'electricitat i el petroli. Aquestes energies eren capaces de moure grans maquines.
Van apareixer les fabriques, grans centres amb molts operaris i amb maquines. A les fabriques els obrers no elaboraven el producte complet, sino que el treball es dividia en petites tasques i cada obrer s'especialitzaba. Aquest sistema de treball, juntament amb la utilitzacio de maquines, va permetre l'augment de la produccio i l'abaratiment dels preus dels productes.

economic que va suposar el pas d'una economia agricola tradicional a una altra caracteritzada per processos de produccio mecanitzats capaços de fabricar bens en gran quantitat.
Es distingeixen tres etapes:
La primera revolucio industrial, que va començar cap al 1780.
La segona revolucio industrial, que es va iniciar al voltant de el 1870.
La tercera revolucio industrial, que arrenca en la decada del 1970 i continua actualment.

Durant aquest conflicte, les primeres tropes romanes van desembarcar a la peninsula. Ho van fer a emporion (Empuries) des d'on van anar vaixant cap a l'Ebre i van fundar, el primer any de la guerra, la ciutat de tarraco (Tarragona), com un important assentament a la costa. En aquella epoca, Roma es limitava a causar problemes als cartaginesos a la rereguarda, ja que el conflicte principal es desenvolupava en terres italianes.
Pero despres d'algunes desfetes al sud de la peninsula, Roma va començar a obtenirclares victories amb un dels seus militars mes competents, Publi Corneli Escipio.
Cartago Nova va ser presa i la mateixa Gades (Cadis) es es va lliurar als romans el 206 aC, data que es pren comal final de la presencia cartaginesa a la peninsula, i el començament de la romanitzacio.

Cap a mitjan segle III aC, els cartaginesos (habitants de Cartago, una fenicia fundada el 814 aC a prop de l'actual Tunis) van ampliar la seva presencia a la peninsula per obtenir recursos per pagar els tributs que la republica romana els havia imposat.
Cap al 226 aC, un any despres de la fundacio de Cartago Nova (actual Cartagena) i davant de l'expansio dels punics a la peninsula, roma va promoure la signatura de l'anomenat Tractat de l'Ebre que feia d'aquest riu el limit de l'expansio cartaginesa cap al nord. Pero la concordia entre les dues potencies va durar molt poc. La presa per part del lider cartaginesa Annibal (219 aC) de la ciutat de Sagunt, que algunes fonts romanes situaven al nord de l'ebre va ser considerada per Roma per casus belli i l'any seguent van començar les hostilitats que van desembocar en la segona Guerra Punica (218-201 aC).

Copia aquest text, analitza sintacticament i tradueixlo:

Viri Romani varia officia habent.
subj c.directe V
Els homes romans tenen diversos oficis.

Pater Lucii et Claudiae mercator est.
sub C.Nom atribut V
El pare d'en Lluci i de la Claudia es comerciant.

Mercatores viri sunt qui vendunt et emunt merces varias: oleum
subj. atr V S V C.Directe
Els comerciants son homes que compren i venen productes varis

farinam, vinum, garum, pisces, carnem, amphoras, telas,
C.Directe
oli, farina, vi, garum, peix, cam, amfores, teixits,

gemmas, et cetera.
C.Directe
gemmes, etc.


Claudius in officina Hispaniae garum facit;
subj. c.circum C.Nom C.D V
En Claudi fabrica garum en un negoci d'Hispania;

postea in provinciis Romanis garum vendit.
c.cir C.Circum C.D V
Despres ven el garum a les provincies romanes.

Les industries clau de la primera fase de la industrialitzacio va ser la industria textil i la siderurgica (produccio del ferro). A partir del 1870 es van desenvolupar noves industries, com ara la quimica i la electrica.
La revolucio industrial va impulsar una altra revolucio: la dels transports. El 1819, un vaixell de vapor va creuar per primer cop l'cea Atlantic i el 1825 es va construir a Anglaterra la primera linia de ferrocarril.

La primera i la segona revolucio inustrial

Les dues primeres revolucions industrials van canviar els sistemes de produccio:
Van començar a utilitzarse noves fonts d'energia, primer el vapor d'aigua i el carbo i, en la segona fase, l'electricitat i el petroli. Aquestes energies eren capaces de moure grans maquines.
Van apareixer les fabriques, grns centres amb operaris i amb maquines. Ales fabriques els obrers no elaboraven el producte complet, sino que el trebal es dividia en petites tasques i cada obrer s0especialitzaba. Aquest sistema de treball, juntament amb la utilitzacio de maquines, va permetre l'ugment de la produccio i l'abaratiment dels preus dels productes.

A final del segle XVIII es va iniciar la revolucio industrial a Anglaterra. Amb aquest nom es denomina el proces de canvi economic que va sposar el pas d'una economia agricola tradicional a una altra caracteritzada per processos de produccio mecanitzats capaços de fabicar bens en grans quantitats.
Es distingeixen tres etapes:
La Primera Revolucio Industrial, que va començar cap al 1780.
La segona Revolucio Industrial, que es va iniciar al voltant del 1870.
La tercera Revolucio Industrial, que arenca en la decada del 1970 i continua actualment.

Cal buscar els antescedents de la produccio industrial en els tallers artesans que van aconseguir l'apogueu a l'edat mitjana i a l'edat moderna i en les manufactures del segle XVII i XVIII.
Els primers tallers donaven feina a pocs artesans que feien totes les fases del producte amb l'ajuda d'eines molt simples.
Aquests productes eren unics frut 'un proces fonamental manual , per tant, lent i car. Les produccions es venien generalment al mercat local, a la mateixa ciutat i a les rodalies.
En el segle XVII van apareixer tallers de gran dimensions que elavoraben manufactures de mes qualitat (articles en or, plata i coure, porcellanes, tapissos i altres teixits) destinades a un mercat nacional i internacional.Els principals centres de produccio de manufactures eren l'india, la xina, el japo, flandes, la Gran Bretanya i la regio alemanya de Turingia.

l'economia preindustrial

Cal buscar els antecedents de la produccio industrial en els tallers artesanals, que vn aconseguir l'apogeu a l'edat mitjana i a l'edat moderna i en les manufactures del segle XVII i XVIII.

els efectes de la revolucio agricola

La mecanitzacio de gran part de les feines agricoles i la crisi que afectava els pagesos mes modestos va forçar que aquests emigressin cap a les ciutats, a buscar-hi feina. Es va anar produint, aixi, un descens gradual de la poblacio agricola i el camp i es va aner despoblant.
L'augment de la produccio va provocar un descens parlel dels preus amb la qual cosa el nivell alimentari general de la poblacio va millorar.
A mes a mes, els mitjans de transport nous, com el ferrocarril i el vaixell de vapor, permetin tansportar els productes agricoles a llocs llunyans. Amb aixi, el mercat dels productes agricoles va deixar de ser local i va pasar a ser nacional.

la revolucio agricola del segle XVIII - 3

Finalment, el grans propietaris van forçar van formar la venda dels terrenys comunas i van ampliar, aixi, les sevs terres.
Tots aquests procesos perjudicaven els pagesos mes pobres, que van perdre els recursos que els proporcionaven els terrenys comunals i que els eren necesaris per alimentarse. Els grans afavorits van ser els grans propietaris, que van augmentar l'extencio e les seves popietas, de manera que van poder introduir les noves millores tecniques.

En el segle XVIII i XVX van tenir lloc tres procesos fonamental: la concentracio de la propietat, els tancaments dels camps i la desaparicio dels terrenys comunals.
Les propietats disperses es van substituir, progresivament, per parceles mes grans, on e podien fer servir maquines.
Els tancats impedien que el bestiar entres als camps, i aixo va facilitar la rotacio continua de conreus: llvors va ser possible introduir els nous conreus a la part de guaret, que era on tradicionalment pasturaben els animals.

els canvis en les estructures agraries

La majoria de tots aquests nous metodes no es podia introduir amb eficacia als camps oberts, el paisatge agrari caracteristic de gran part d'europa durant segles. Els camps oberts estaben formats per una gran quantitat de pettes parceles. Cada agricoltor acostumaba a posseir parceles, separades i aillades les unes de les altres.

els canvis en les tecniques de conreu

Entre les millores que van contribuir a augmentar la produccio agricola destaquen els sistemes nous de rotacio continua de conreus amb l'abandonament del recurs antc de periode de guaret molt frequent. Els nou conreus herbacis de llegums, naps o patate alternats amb els conreus tadicionals, permetien cultivar continuament el sol sense esgotarlo.
La relacio estreta entre agricultura i ramaderia es un altre dels trets de la revolucio agraria del segle XVIII. Molts dels cnreus nous servien per alimentar el bestiar a l'hivern, de manera que va augmentar el nom de bestiar de caps. I, alhora, d'increment d'adob animal (fems) va comportar mes fertilitat a la terra.
Un segon grup d'invacions es va introduir mes tard, ja en el segle XIX: moltes feines agricoles van deixar de ser manuals i van passar a ser fetes per maquines (segadora, maquines de batre...) i els adobs naturals es van substituir o cmplementar amb fertilitzants quimics.

la revolucio agricola del segle XVIII

Fins al segle XVIII, l'agricultura va continuar sent tradicional i poc productiva.
Com que el nivell tecnologic era baix, l'agricultura depenia dels cicles de la naturalesa i, per tant, era molt vulnerable a les catastrofes. Una sequera, una inundacio o una plaga provocaven la perdua de la collita i, com a consequencia, la fam i l mort entre la poblacio.
Cap al fi del segle XVIII va començar una gran revolucio agricola que va capgirar les tecniques i els rendiments de l'agricultura.El canvi va coençar a la Gran Bretnya i, a poc a poc, es va transmetre a la resta de l'europa occidental i altres paisos com els EUA. La major part de l'asia, l'africa i iberoamerica van quedar fora del proces.
La productivitat agricola va augmentar notablement gracies a la millor de les tecniques de conreu i als canvis en les estructures agraries.

Els sumeris, els egipcis, els xinesos i els indis van ser els primers a construir grans canals i preses per millorar el reg i el proiviment 'aigua.
Fa mes de 2.000 anys, els romans van millorar l'arada i van estendre els regadius per tot l'imperi.
A l'edat mitjana, els musulmans van millorar els regadius i van introduir conreus nous a Europa, com els critics, l'arros, el melo, la carxofa, etc. En aquella epoca es van generalitzar els molins d'aigua i de vent.
A parti del segle XVI, els europeus van conquerir Amrica i part de l'Asia i aixo va motivar un intercanvi de conreus entre unes zones i unes altres. Aixi, per exemple, van arribar a Europa la patata, el blat de moro, el fesol, el tomaquet, la carabassa, el pebrot, el gira-sol, el tabac i moltes altres plantes.

Apartir de l'epoca de dioclecia a finals del segle III, es va instituir un nou sistema de govern colectiu integrat per quatre persones, la tetrarquia, amb dos, "augustos" ajudats per a uns altres dos personatges, anomenats "cesars" que, finalment hauria de succeir per assegurar, d'aquesta manera una certa estabilititat en la politica.
Malauradament, el sistemno va arribar a funcionar, a causa dels emfrontments militars dins l'imperi entre els candidats al tron que obtenien mes suport de les tropes.


El sistema va derivar cap a una dinarquia (govern de dos emperadors) i finalment cap a la monarquia absoluta de Contanti, el fundador de la ciutat Constantinoble (330 dC) a l'antic assentament grc de bizanzi on va traslladar la capital de l'imperi.
l'imperi roma en dues parts ven diferents: la part occidental que despres va heretar el seu fill Honori, el govern de la qual va tenir la capital de Roma, i la part oriental, per el seu fill Arcadi, amb seu a Constantinoble.

El sistema imperial roma va anr evolucionant fins que va constituir un sistema de monarquia absoluta que es coneis amb el nom de Dominat (de dominus, "senyor", en oposicio alprincipat).

dinastia dels severs (193-235 dC)

No va aportar nous territoris, a exepcio d'una presencia romana a l'Eufrates despres de la derrota dels parts, l'etern enemic de Roma en aquella zona de l'orient Mitja, durant el regnat del fundador de la dinastia, Septimi Sever.
En aquesta epoca, Roma ja havia passat a la defensiva i mes que pensar en conquerir nous territoris, estaba preocupada per defensar les seves fronteres de les incursions barbares, especialment del segle II de la nostra era, un clar periode de crisi per a l'imperi.

dinastia antonina (96-192 dC

DINASTIA ANTONINA (96-192 dC)
En aquesta etapa, la Dacia (actual romania) va quedar incorporada a l'himperi gracies a les conquestes de Traja, si be elpenultim emperador d'aquesta dinastia, el celebre emperador filosof Marc Aureli, va morir contenit tenint l'empemta de les tribus barbares a mes enlla del Danubi.