El 1871 va neixer l'imperi Alemany, el segon Reich, que de seguida es va convertir en una nova gran potencia.

Des del primer moment Prussia va intentar liderar la unificacio. Potencia una unio duanera de la qual Austria va quedar exclosa i, menyspreant les propostes liberals d'alguns Estats escolli l cami de la guerra per aconseguir la unificacio.

Aixi, el canceller prussia Otto von Bismarck va dirigir una victoriosa guerra contra Austria el 1866 i una altra contra França el 1870, que li van permetre tots el Estats sota el ceptre del rei de Prussia, el Kaiser Guillem I.

El principal problema per assolir la unitat d'Alemanya era la rivalitat entre les dues grans potencies germaniques: Prussia i Austria. El 1815 el territori alemany estava dividit en 38 estats. El congres de Viena els va agrupar en l'anomenada Confederacio Germanica, que estava presidida per Austria.

El 1861 es va reclamar el regne d'italia el primer rei del qual va ser Victor Manuel II, rei de sardenya-Piemont. Nomes Venecia i els estats Pontificis van quedar fora del regne, pero s'hi van incorporar el 1866 i el 1870, repecivament.

El proces d'unificacio d'italia va ser militar. El 1859 l'armada francopiamontesa va derrotar els austriacs a Magenta i solferino, que van cedir la Llombardia al Piemont. Un cop assolida la pau al nord, el republica Garibaldi, encapçalant un exercit de volunta, els camises roges, va conquerir els estats del sud.

Italia estava dividida en sis estats. El pape era sobira en un, amb capital a Roma, i Austria s'havia aneixonat la Llombardia i el veneto, unes regions riues del nord italia i estenia la seva influencia sobre tot un seguit de petits Estats. Nomes el Piemont, al capdavant del qual no hi havia una monarquia de caire liberal, es manifestaba a favor de la unificacio de tot italia, en especial del seu primer ministre Cavour, que va aconseguir que l'emperador frances Napoleo III dones suport a les demandes Italianes.

comentari d'una pintura:

Aquesta imatge representa la revolta que es va iniciar a França per enderrocar la dinastia absolutista dels Borbons en nom de la llibertat que apareix simbolitzada per una dona que guia els revolucionaris, pertanyents en la seva majoria a les clases populars, que son els que fonamentalment van protagonitzar aquesta revolta. Tots els personatges estan avançats sobre cadavers que simbolitzen el sacrifici del poble anonim, encara que entre ells tambe destaca un soldat frances de la Guardia Reial i un suis, tots dos defensors de la causa monarquica y que han resultat abatuts. Entre els revolucionaris destaquen els personatges seguents:
- L'obrer, que porta un sabre i una insignia blanca, simbols liberals.
- Un petit burges, que es reconeix per la seva bestimenta el barret de copa i l'escopeta de caça.
- El pages, que esta ferit i que porta una indumentaria que correspon als colors de la bandera francesa, com a simbol de les ferides de la nacio francesa.
- L'estudiant, que representa els joves, que son victimes de les injusticies i que lluiten per aconseguir un futur millor.
- El membre de la Guardia Nacional, que se'l rconeix pel barret de corneta caracteristic d'aquest cos, i que porta a mes a mes un floret i una pedra a la ma, tot plegat es un simbol revolucionari de lluita.
- La figura femenina es una al·legoria de la lliberrtat, ja que porta els pits descoberts i avança un fusell a la ma, amb el qual a de lluitar per aconseguir-la. A mes a mes, tambe representa França, perque porta a la ma dreta la bandera tricolor francesa.
El quadre representa un episodi de la revolucio que es va desenvolupar a França de Juliol de 1830, quan les clases populars i la burgesia es van aixecar contra la monarquia que s'habia restaurat depres de la caiguda de Napoleo i que habia restringit en els ultims temps les llibertats, a part d'haver conduit els ciutadans a una crisi economica. Aquests grups van aixecar barracades als carrers de Paris durant les jornades glorioses i van protagonitzar revoltes que van acabar amb el regnat del Borbo Carles X, que va ser substituits per un monarca mes liberal: Lluis Felip d'Orleans.

Canvia la paraula intrusa:
A) Epistulam, domum, magnum.
acusatiu ac.mas ac.mas

B) Atrium, impluvium, dominum.

C) Insula, villa, oppidum.

D) Rosis, puellis, pueris.

E) Domini, domina, serva.

taula llati nominatiu acusatiu

En llati hi ha tres generes gramaticals per a substantius i adjectius:
- Masculi - puer Romanus.
- Femeni - puella pulchra.
- Neutre - impluvium magnum.
El genere neutre presenta la mateixa terminacio en els casos nominatiu i acusatiu.

El cas Acusatiu expressa normalment el Complement Directe, pero tambe pot expressar un Complement Circumstancial si va precedit de preposicio. Per exemple:
- Acusatiu amb funcio de Complement Directe:
Villa atrium, peristylum, culinam et cubicula
habet. La mansio te atri, jardi, cuina i dormitori.
- Acusatiu amb funcio de Complement Circumstancial:
Lucius per vestibulum in villam intrat. En Lluci
entra a la mansio a traves del vestibul.

text llati 19-2-10

Servus, Didus, in cubiculo est,
Subj c.circum V
El criat, Didus, esta al despatx,

tablinum locus est, ubi dominus laborat,
Subj Atri V rela. S V
El despatx es el lloc on treballa el senyor,

amicos accipit, libros legit, epistulas scribit,
c.direct V c.dir V c.direct V
rep els amics, llegeix llibres, escriu cartes,

pecuniam numerat et cetera.
c.directe V conj C.D
compta els diners, etcetera.

iulia in triclino est, ubi semper cum amicis cenat
Subj. c.circu V rela. c.c C.C V
Julia es al menjador, on sempre sopa amb els amics.

In culina servae cibum parant.
c.circum subj. C.D V
A la cuina les serventes preparen el menjar.

Peristylum hortus villae est, rosas larariumque
subj. atribut C.N V C.D C.D conj
El peristil es el jardi era la mansio, te roses i un larari (altar pels familiars morts).

habet et ornatum est cum picturis in muris.
V conj Atrib. V C.circum. C.circum
i esta abandonat amb pintura a les parets

Domus in oppido quoque multa cubicula habet,
Subj. c.circum atrib. C.directe V
Les cases de les ciutats tambe tenen moltes habitacions

autem insula pauca cubicula habet
conj. subj. C.directe V
en canvi els pisos tenen poques habitacions

A europa orientallalluita va ser essencialment antiabsolutisme i contra la dominacio imperial austriaca.Aixo, la revolta va tenir u caire lieral a Viena on la revolucio va obligar el conceller Metternich a dimitir, i nacionalisme perque nombrosos pobles es va aixecar contra la dominacio imperial. Tot i que la majoria de les revolucions van ser sufocades les reforme liberals i els processos d'independencia nacional es van conslidar a la segona meitat de el segleXIX.

La revolucio del 1848 es goneguda com la primavera dels pobles perque nombrosos pobles i naions es van aixecar contra l'absolutisme i els imperis. A l'europa Occidental la revolucio de l'any 1848 va comportar el sorgiment ideals democratics;:sufragi universal sobirania popular igualtat social i va significar l'aparicio de la classe treballadora com a força politica.Pel febrer un aixecament popular va posar fi la monarquia de Felip d'Orleans i es va proclamar la republica social (dret per a els trealladors) i el sufragi universal.

El moviment s'inicia a França, on el Juliol del 1830 va ser enderrocada la monarquia del borbons i es va passar a una monarquia de caire liberal en la persona de Lluis Felip d'Orleans. Pero enara es continuava marginant les classes populars de la vida politica , el sufragi era censatari o restringit i les llibertats publiques eren llimitades

Cap al 1820 un seguit d'aixecament liberals dirigits per activistes.
sobretot militars, van intentar a diversos paisos, ells Espanya, acabar amb l'absolutisme i prendre el poder per mitja d'insurreccions armades, pero van ser vençuts per la intervencio dels exercits de la Santa Aliança.

tarquini el superb

No obstant aixo, Tul·li, que havia fet tant per organitzar la ciutat, va morir victima d'un complot en que va prendre part el seu propi dendre, el queal a passat a la historia amb el nom de Tarquini el Superb, el darrer rei de Roma. Les fonts romanes asseguren que tenia un caracter cruel i arbitrari. Va imposar un gran nombre de serveis a la poblacio per desenvolupar el seu programa d'obres publiques i es va mantenir al poder per mitja de la violencia. Tot i aixo, la tradicio afirma que va comprar per a la ciutat els anomenats Libres Sibil·lins, un conjunt d'oracles profetics de la celebre Sibel·la de Cumes, que eren consultats en l'epoca de crisi i estaven custodiats al temple de Jupiter, al Capitoli.
Un episodi relacionat amb el comportament indecoros del fill de monarca, Sext Tarquini, amb Lucrecia, una dona de caracter virtuos, va ser l'espurna que bva encendre la sublevacio contra la monarquia. El monarca va haver de fugir i el titol de rei va ser abolit per sempre.

els ultims reis de roma

Al seu succesor al tron, Servi Tul·li, gendre de Tarquini, se li reconeis el merit d'haver introduit la primera constitucio politica a Roma. Amb l'objectiu de facilitar el pagament d'impostos i el reclutament de l'exercit, va organitzar la ciutat en quatre grans barris i hi va implantar un nou mode de cens basats en les fortuna i no nomes en e naixement. Va dividir la poblacio en classes, organitzades en centuries de iuniores (de 17 a 46 anys) i seniores ( de 46 a 60 anys), fins a un total de 193. A aquest monarca tambe se li atribueix la construccio d'un mur que envolta la ciutat:les muralles servianes.

els set reis de roma

El seu succesor al tron, Tul·lus Hostili, va tenir un caracter molt mes belicos, ja que va començar una guerra contra Alba que va acabar amb la destruccio de la ciutat. La celebre llegenda dels tres germans Horacis i els tres curiacis, que es an enfrentar en defensa de totes dues ciutats, se situa durant el regnat d'aquest monarca. El tercer rei roma va ser Anc Marci. Segons la tradicio, aquesta figura esta associada amb l'expansio del territori de la ciutat i la construccio del primer pont sobre el riu Tiber, el pons Sublicius.
El govern dels tres reis segients (i ultims) es va estendre al llarg d'un segle, com el dels seus antecessors. Luci Tarquini Prisc ha passat a la historia de roma per haver introduit la civilizacio de etrusca a la ciutat, i tambe per haver impulsat grans obres publiques, com la Cloaca Maxima, o el temple de Jupiter al Cpitoli malgrat aixo, la tradicio el retrata com un monarca poc proper al poble i de caracter autoritari.

set turons, set reis

Segons la tradicio romana, despres de la mort de Romul, es van succeir a la ciutat sis reis llegendaris al llarg de dos segles, fins al 509aC.
De la mateixa manera que van ser set els turons de la Roma primitiva, set van ser tambe ( si hi comptem Romul) els reis de la ciutat.
Entre els tres primers van regnar gairebe cent anys. El primer, el gendre de Tit Taci (el rei sabi) anomenat Numa pompili una mena de rei que es recordat per aver introduit a Roma la religio i el culte als deus la instituci de les vestals, el temple de Janus, la divisio de l'any dotze mesos i la distincio entre els dies fastos(propicis per desenvolupar activitats judicials i de quelsevol tipus) i nafestos ( que segos la religio no eren propicis per fer aquestes activitats).

l'interregnum

Com que la monarquia de Roma no era una institucio hereditaria, es va d'establir un procediment per asegurar la succesio pacifica al tron de la ciutat.
Quan moria el rei, sobria el periode anomenat interregnum; durant aquests espai de temps, el Senat s'encarrega un dels seus membres com a interrex, la funcio principal del queal era designar el nou monarca en el termini de cinc dies. En el cas que no designes cap persona, el carrec d'interrex passava a un altre senador durant cinc dies mes, i aixi succesivament fins que s'aconseguia l'objectiu fixat.
Encara que el poble reunit as assemblea havia de donar el vistiplau al candidat nomenat, aquest no podia accedir al tron si no l'aprobaba el Senat. A mes, els auspissis que es practiquesin sobre la persona designada havien ser favorables, ja que aio demostraba la bona dispocisio dels deus capa al nou monarca.
Finalment, cal dir que el nou no passaba a ocupar el tron directament, sino que havia de complir un requisit legal:un altre vegada ) havien de dotarles d'autoritat legal conferint-li l'imperium, el poder que el capacitaba per aplicar la llei i dirigir les tropes, per mitja de l'anomenada lex curiata de imperio.

l'expancio del lliberalisme i el nacionalisme

La força del pensament liberal i del nacionalisme es va demostrar en tres grans onades revolucionaries que, a partir del 1820, van anar esfondrant el sistema de la restauracio configurat al Congres de Viena.

oposicio

Malgrat aqust etorn agarent a l'antic Regim, una bona part de les idees que havia generat la Revoluci Francesa i que havia expandit els exercits napoleonics havien penetrat profundament a molts paisos europeus. Nombrosos ciutadans se sentien identificats amb el llieralisme politic (separacio de poders, sobirania nacional, igualtat judirica, etc.) i amb el dret dels pobles a constiturse nacions independents. El Congres de Viena no va respectar ni els principis liberals ni les aspiracions nacionals d'alguns paisos europeus. Aixi, doncs, a partir del 1815 liberalisme i nacionalisme, reduits a la clandestinitat, es convertiren en les dues forces d'oposicio a la Restauracio.

Les decisions del Congres de Viena es va completar amb la Santa Aliança, un tractat entre Russia, Austria i Prussia, al queal s'afegiren altres monarques europeus, que tenia com objectiu ajudarse muatuament davant de qualsevol amenaça de revolucio liberal. De fet, s'admetia el dret d'intervencio en quelsevol pais i, per aixo, les potencies es reunien en congressos periodics on es prendien mesures per mantenir l'ordre a europa.

Els Estats vencedors de Napoleo es van reunir, entre 1814-1815 a proposta del canceller austriac Metternich, al congres de Vena. L'objectiu era que tots els paisos tornessin a l'antic regim i restaurar l'absolutisme monarquic. Aixi, doncs, despres de reposar els monarques als seus trons, es cuatre grans potencies (Russia, la Gran Bretanya,Portugal,Prussia i Austria) van remodelar el mapa europeu en profit propi i sense tenir en compte es aspiracions nacionals que molts pobles, que havien lluitat contra el ferri domini napoleonic.

set turons, set reis

Segons la tradicio romana, despres de la mort de Romul, es van succeir a la ciutat sis reis llagendaris al llarg de dos segles, fins a 509 aC. De la mateixa manera que van ser set els turons de la Roma primitiva, set van ser tambe (si hi comptem Romul) els reis de la ciutat.
Entre els tres primers van regnar gaireve cent anys. El primer, el gendre de Tit Taci ( el rei sabi), anomenat Nma Pompili, una mena de rei sacerdot, es recordat per haver introduit a Roma la religio i el culte als deus, la institucio de les vestals i la distancia entre els dies fastos ( propicis per desenvolupar activitats judicials i de quealsevol tipus) i nefastos (que segons la religio no eren propicis per fer aquestes activitats).

Les assemblees

L'assemblea del poble posseia uns poders limitats, ja que podia acceptat o rebutjat una llei. Cada una de les curies proporcionava cent infants ( centuria ) i deu cavallers ( decuries ), la qual cosa formava un exercit efectiu d'us 3000 soldats i 300
Per ajudar el monarca en la tasca de governar, el rei disposaba tambe d'un consell de cent notalbes, constituit pels caps de les families patricies, el Sanet (terme derivat del llati senex, "ancia").
Aquest consell tambe s'ocupava de vetllar perque es complissin els costums dels avantpassats ( mos maiorum). Es creu que Romul en va ser el fundador.

el rei, el senat i el poble de la roma primitiva II

Entre altres funcions, al rei se li atribuia la de consultar la voluntat dels deus ( auspicia publica ) i l'ofrena de sacrificis a les deitats. No obstant aixo, a mesura que les funcions religioses van augmentar, el rei va delegar part de les tasques en col·legis sacerdots que es feien carrec de el culte public( sacra publica). El mes destacat d'aquests col·legis era el collegium pontifisium, pesidit pel Pontifex Maximus.
A mes de funcions religioses, el monarca tenia atribucios civils, com la de convocar l'assemblea del poble ( comitia curiata), que estava distribuida en curies o circumcripcions administratives; en total n'hi havia trenta, es a dir, deu per a cada de les tes tribus primitives de Roma (ramnense, titienses i luceres).

El rei, el sanat i el poble de la roma primitiva

El terme per a rei (REX) deriva de la paraula regere, que significa regir o governar. Encara que les dades que ens han arribat de la monarquia romana estan a cavall de la llegenda i la realitat, sabem que, des que accedia al tron, la persona que exercia aquest carrec tenia un caracter especial, no per l'origen ( el lloc de el rei no era hereditari, pero si vitalici), sino per l'autoritat sagrada que representaba. Duia un mantell porpra, un ceptre de marfil i una corona d'or; a mes era precidit als carrers pero dotze auxiliars o lictors que duien les famoses fasces, unes vares d'om i bedoll entrllaçades, de les quals sortia una destral, i que simbolitzen l'autoritat del monarca.

El darrer treball d'hercules

Les referencies al jardi de les Hesperides en els documents antics acostumen a estar relacionades amb el sete treball que el rei de Micenes Euristeu, va imposar a Hercules (Heracles per als grecs), durant els dotze anys que el va tenir al seu servei.
Aquesta feina consistia a robar les pomes d'or del jardi.
Segons la versio mes acceptada, Hercules va demanar al gegant.
Atles, a qui la llegenda feia pare de les Hesperides, que robes les pomes per a ell. Atles sostenien, amb tota la força que tenia la força que tenia, la volta del cel, i Hercules es va oferir a substituir-lo per pagar-li l'encarrec. l'Atles hi va accedir i va aconsegui les pomes sense dificultat, pero despres va pensar que li convenia dur el mateix les pomes a Euristeu, mentre l'heroi es quedaba carregant el cel.
No obstant aixo, Hercules va ser prou habil y el va enganyar dient-li que aguantes un moment tot aquell pes, mentre ell es posaba un coixi sobre les espatlles per suportar mes ve la carrega. Quan Atles ho va fer, Hercules va agafar les pomes i se'n va anar a l'instant.Segons una altra llegenda, l'heroi va matar Ldo, una serp gegant o drac de cent caps que vigilava el jardi, i va collir el mateix aquells fruits daurats. Finalment, les pomes va tornar al lloc d'origen, ja que Hercules, en dur-les a Euristeu i despres d'haver comprovat que aquests no hi tenia gaire interes, les va donar a Atena perque les retornes al jardi d'on les havien agafat.

L'occident d'Europa va estar relacionat en la imaginacio classica amb nombrosos personatges i llocs mitics, com el jardi de les Hesperides, una arbreda esplendida on creixen uns arbres que donaven com a fruit unes pomes daurades que feien immortal qui en menjava.
Aquest jardi extraordinari procedia de les poes que gea, la deessa de la terra, havia regalat a Hera en ocasio del seu matrimoni amb Zeus, Erita i Hespera. Les nimfes eren conegudes per Hesperides perque la tradicio les situava en el limit de la mediterrania occidental, es a dir, a la peninsula Iberica ( conegut com Hesperia, nom amb que tambe s'havia conegut Italia) i al nord d'Africa juntament amb el sistema muntanyos de l'Atles.

Atrium implubium et complubium habet, ubi aqua est.
subj. c.directe V c.c subj V
El pati te un impluvium i un complivium, on hi ha l'aigua.
Servus, Didius, in cubiculo est, cubiculum locus est ubi domini,
Subj. c.circum V subj. atr V c.c subj.
El criat Didus, es al dormitori, el dormitori es e lloc on els

liberi et servi dormiunt.
senyors y els criats dormen.

Text - TRADUCCIO - 5 / 2 / 10
Villae Romane magnae sunt et in campo sunt.
Subj Atrib V conj c.circum V
Les mansions romanes son grans i estan al camp

Familia Claudiae in magna villa habitat. In oppido villae non sunt;
Subj. C.nom C circum V c.circum subj adv V
L familia de la Claudia viu en una gran mansio.A la ciutat ni hi ha mansions.


oppidum domos et insulas habet. Domus et villa magnae sunt,
Subj C. directe V Subj Atri V
La ciutat te pisos i blocs. Els pisos i les mansions son grans.

sed insulae parvae. Pater Claudiae magnam villam cum multis
conj subj Atrib subj c.nom c.directe c.circum
pero els blocs son petits.El pare de la Caudia te una mansio

cubiculis habet. Villa bestibulum, atrium, tablinum,triclinium,
V subj C.DIRECTE
amb moltes habitacions.La mansio te bestibul, pati, estudi

peristylum, culinam et cubicula habet.
V
menjador, cuina i dormitoris

Lucius per vestibulum in villam intrat et Claudiam Marciamques
subj c.circum C.C V conj C.directe conj.
En Luci entra a traves del vestibul i veu al pati la

in atrio videt.
C.C V.
Claudia i la Marcia.

El Director es la form e govern que s'instaura a França el 1794 despres de el cop d'Estat de la burgesia conservadora en que aquesta va tornar a prende el control de la Revolucio. Per evitar la dictatura, s'establi un govern col·legiat ( Directori) format per inc membres.
En plena guerra contra les potencies absolutes d'Europa, l'exercit va començar una importancia enorme, perque era l'unic capaç d'imposar l'ordre y defensar nacional. Un jove generl, Napoleo Bonaparte, va acabar proagonitzant, un cop d'estt el 18 de Brumari del 1799 i cmença a concentrar el poder de les mans.

En les monarquies absolutes el monarca esta per sobre de tots els habitants del seu regne i tots son els seus subdits, sotmesos a ell i governats per ell. L'autoritat del monarca prove directament per Deu, en nom del qual exerceix el poder. Com a reflex del poder divi, el monarca poseeis un poder absolut: ell es la llei, l'autoritat maxima de govern, el cap de justicia i dirigeix la poitica interior i exterior. No se sotmet a cap control i no comparteix sobirania amb ningu.
En les monarquies constitucionas, en canvi, la voluntat de la nacio s'expressa mitançant l'laboracio de lleis per part el parlament, i hi ha una constitucio que es el marc que revula les relacions de els ciutadans, es a dir, les llibertats fonamentals dels individus: libertet de consciencia, d'expressio, de reunio. Aquest indiidu lliure es un ciutada i el conjunt de ciutadans costitucio a nacio, que dete la sobirania. Tambe s'hi estableix la divisio de poders ( executiu, legislatiu, i judicials), perque el poder no sigui mai absolut. En la primer fase de la Revolucio, per exempe, França va esdevenir una monarquia constitucional en que el rei conserva el control del poder executiu.

Els Girondins, represenants de la burgesia benestant, eren partidaris d'una Revolucio moderada.
Defensaven, per exemple, el sufragi censatari( nomes podien votar aquells que tinguessin cert nivell de riquesa), la no intervencio de l'Estat de l'economia i estaven en contra de l'execucio del rei.
Els Jacobins, en canvi, molt mes radicals, represetaven la burgesia mes adinerada i es van aliar amb les clases populars(sans-culottes) per predre el oder. Eren partidaris del sufragi universal masculi, de l'execucio de la familia reial, i van promulgar una serie de lleis socials, com ara la de controls de preu, en que l'estat inervenia dedicadament en la marxa de l'economia.

TERCER ESTAT / ESTATS GENERALS

Els Estats Generals sogenn les corts (Parlament) reunides pel rei on hi ha representats els membres mes destacats de cada estament o estat.
El Tercer estat es el nom que rep la burgesia representada als estat generals, encara que sovint s'inclouen sota aquesta denominacio altres grups socials com els pagesos els menestrals y tots aquells pertanyen a les clases socilas mes desefavorides.

TERROR / GRAN POR

Poc despres de la Bastilla el 14 de Julio de 1789 es va estendre el rumor que bndes organitzades per mobles cremaven les collites i mataven els pagesos.
Els pagesos van reaccionr assaltant molts castells de la noblesa y cremant els els registres on constaven els drets feudals. Aquest fenomen es conegut com Gran Por.
El Terror es desferma el 1792, poc despres que els partidaris de la Revolucio mes rdicals (Jacobins) prenguin el poder. Veient le conquestes revolucionaries en perill per causa de la invasio de França per part dels exercits de les monarques absolutes estrangeres, es pren la decissio per castigar amb presso o mort els sospitosos de ser contrarvolucionari. Unes 50.000 persones van ser executades en judicis sense les minimes garanties legals.

El primer gravat es una opologia de la revolucio i de els repercusions positives de la seva difusio per Europa. S'hi mostra un home que amb una roda genera una corent electrica que atraves d'un cable sorgit d'un barret frigi (simbol de la Republica) fa caure a terra els trons dels monarques europeus.
El gravat inferior, per la seva banda, mostra les altres consequencies de la Revolucio: Napoleo dirigeix els seus soldats durant una epoliacio d'obres d'art i riqueses.
Destaca sel detall de la creu trepitjada al terra.
Els gravats mostren les dues cares de les campanyes napoleoniques. El primer reflecteix l'entusiasme amb que el principi fou acollit pels liberals , que veien en Napoleo el representant d'un poble fances que es defensaba de la tirania absolutista i un propogador de les idees alliberadores de la Revolucio.
El segon, per la seva band, revela la realitat d'un exercit que d'alliberador va passar rapidament a ser conqueridor, que rapinyava i s'aquehava en aquells paisos que subjugaba com qualsevol altre exercit invasor.
l'antic Regim als paisos ocupts, aviat van ser vistos com opressors.

Activitats muses

Busca informacio a internet sobre els atributs que caracteritzaven les muses i, utilitzant tambe el que as escrit al teu bloc, completa el quadre següent.

invocar les muses

Tambe es creia que tan filosofs com poetas s'inspiraven en les mateixes muses,a la qual invocaven a les seves obres.

Trobem exemples notables d'aquestes invocacions (invocatio) des de els origens de la literatura grega: el poeta Homer,en l'inici de les seves celebres obres lliada i Odisea,demana a les muses que cantin la col·lera d'Aquiles o les aventures d'Odiseu.De la mateixa manera,el gran poeta llati Virgili,en els primers versos de l'Eneida,solicita a les muses que narrin les causes dels sofriments de l'heroi que dona nom al poema.

Posteriorment,les referencies a les muses i al mon Prnas es va convertir en un recurs habitual per als escriptors i als poetas de tots els temps. Per exemple,Dant, en la Divina Comedia,Willian Shakespeare,en el proleg de la tragedia Enric V;Jhon Milton en el paradis perdut,Luis de Gongora en la fabula de polifamo y Galatea y tambe en la novel·la catalana anonima de Curial e Guelfa.

Cada musa simbolitza una de les arts o un dels plaers humans,com indica el significat dels seus noms:

-Clio,"la que proporciona la fama",es la musa de la historia.

-Euterpe,"laque proporciona una gran delectacio",es la musica de la musica.

-Talia,"laque floreix",es la musa de la comedia.

-Melpomene,"la que canta",es la musa de la tragedia.

-Terpsicore,"la que delecta amb el ball",es la musa de la dansa.

-Erato,"l'amorosa",es la musa de la poesia lirica.

-Polimnia,"la de molts himnes",es la musa dels cants sagrats i,segons altres versions,la de la geometria.

-Urania,"la celestial",es la musa de l'astronomia.

-Caliope,"la de la veu bella",es la musa de la poesia epica.

No es dedicaven tan sols a endolcir la vida dels deus,sino que,explica el poeta Hesiode,tambe ayudaven els reis mortals amb els seus consells prudents especialment Caliope.

les nou muses

Segons la tradicio grega mes antiga,les muses eren nou divinitats que alegraven amb els seus cantics els deus olimpics,a les residencies celestials.La mare era la titanide Mnemosine,la personificacio de la memoria,filla d'Ura i Gea amb qui Zeus es va unir durant nou nits consecutives a l'Olimp.Segona altres tradicions,les muses habitaven a l'Helico o al Parnas,sota la tutel·la del rei Apol·lo,que per aquesta funcio era conegut amb el sobrenom de Musageta.