l'interregnum

Com que la monarquia de Roma no era una institucio hereditaria, es va d'establir un procediment per asegurar la succesio pacifica al tron de la ciutat.
Quan moria el rei, sobria el periode anomenat interregnum; durant aquests espai de temps, el Senat s'encarrega un dels seus membres com a interrex, la funcio principal del queal era designar el nou monarca en el termini de cinc dies. En el cas que no designes cap persona, el carrec d'interrex passava a un altre senador durant cinc dies mes, i aixi succesivament fins que s'aconseguia l'objectiu fixat.
Encara que el poble reunit as assemblea havia de donar el vistiplau al candidat nomenat, aquest no podia accedir al tron si no l'aprobaba el Senat. A mes, els auspissis que es practiquesin sobre la persona designada havien ser favorables, ja que aio demostraba la bona dispocisio dels deus capa al nou monarca.
Finalment, cal dir que el nou no passaba a ocupar el tron directament, sino que havia de complir un requisit legal:un altre vegada ) havien de dotarles d'autoritat legal conferint-li l'imperium, el poder que el capacitaba per aplicar la llei i dirigir les tropes, per mitja de l'anomenada lex curiata de imperio.