En les monarquies absolutes el monarca esta per sobre de tots els habitants del seu regne i tots son els seus subdits, sotmesos a ell i governats per ell. L'autoritat del monarca prove directament per Deu, en nom del qual exerceix el poder. Com a reflex del poder divi, el monarca poseeis un poder absolut: ell es la llei, l'autoritat maxima de govern, el cap de justicia i dirigeix la poitica interior i exterior. No se sotmet a cap control i no comparteix sobirania amb ningu.
En les monarquies constitucionas, en canvi, la voluntat de la nacio s'expressa mitançant l'laboracio de lleis per part el parlament, i hi ha una constitucio que es el marc que revula les relacions de els ciutadans, es a dir, les llibertats fonamentals dels individus: libertet de consciencia, d'expressio, de reunio. Aquest indiidu lliure es un ciutada i el conjunt de ciutadans costitucio a nacio, que dete la sobirania. Tambe s'hi estableix la divisio de poders ( executiu, legislatiu, i judicials), perque el poder no sigui mai absolut. En la primer fase de la Revolucio, per exempe, França va esdevenir una monarquia constitucional en que el rei conserva el control del poder executiu.