EL MITE FINS A L'ACTUALITAT

La historia de Dedal i Icar ha perdurat en molts ambits diferents: des de construccions en forma de laberint que reben el nom de l'inventor, Dedal, fins les lectures del mite com una advertencia per als que desafien les lleis de la naturalesa, passant perles continues referencies als personatges en elmon de l'aviacio: no podem obligar que Leonardo Da Vinci va intentar inventar diversos artefactes que permetessin emprendre el vol.

Des de el punt de vista literari, ja a l'edat mitjana autors com ara Chaucer i Boccaccio narren l'aventura.Pero elpersonatge que mes ha sefçduit escriptors i artistes ha estat Icar, ja que elseu tragic desti ha servit d'inspiracio per a pintures com ara les de Pieter Bruegel, Matisse, Marc Chagall, o Picasso, i les estructures de Antoni Canova i de Rodin.

Tambe en laliteratura mes recent es tracta la figura d'Icar, per exemple, en el drama Icar (1927) de l'autor italia De Bosis i L'ascens de l'F6 (1936) d'Auden i Isherwood. Fins i tot ha estat el tema central de lk'assaig de Berçtrand Rusell, Dedal i Icar , el futur de la ciencia .

Les industries clau de la primera fase de la industrialitzacio van ser la industria textil i la siderurgica (produccio del ferro). A partir del 1870 es van desenvolupar noves industries, com ara la quimica i l'electrica.
La revolucio industrial va impulsar una altra revolucio:la dels transports. El 1819, un vaixell de vapor va cruar per primer cop l'ocea atlantic i el 1825 es va construir a Anglaterra la primera linia de ferrocarril.

la primera i la segona revolucio industrial

Les dues primeres revolucions industrials van canviar els sistemes de produccio:
Van començar a utilitzar noves fonts d'energia: primer, el vapor d'aigua i el carbo i, en la segona fase, l'electricitat i el petroli. Aquestes energies eren capaces de moure grans maquines.
Van apareixer les fabriques, grans centres amb molts operaris i amb maquines. A les fabriques els obrers no elaboraven el producte complet, sino que el treball es dividia en petites tasques i cada obrer s'especialitzaba. Aquest sistema de treball, juntament amb la utilitzacio de maquines, va permetre l'augment de la produccio i l'abaratiment dels preus dels productes.

economic que va suposar el pas d'una economia agricola tradicional a una altra caracteritzada per processos de produccio mecanitzats capaços de fabricar bens en gran quantitat.
Es distingeixen tres etapes:
La primera revolucio industrial, que va començar cap al 1780.
La segona revolucio industrial, que es va iniciar al voltant de el 1870.
La tercera revolucio industrial, que arrenca en la decada del 1970 i continua actualment.

Durant aquest conflicte, les primeres tropes romanes van desembarcar a la peninsula. Ho van fer a emporion (Empuries) des d'on van anar vaixant cap a l'Ebre i van fundar, el primer any de la guerra, la ciutat de tarraco (Tarragona), com un important assentament a la costa. En aquella epoca, Roma es limitava a causar problemes als cartaginesos a la rereguarda, ja que el conflicte principal es desenvolupava en terres italianes.
Pero despres d'algunes desfetes al sud de la peninsula, Roma va començar a obtenirclares victories amb un dels seus militars mes competents, Publi Corneli Escipio.
Cartago Nova va ser presa i la mateixa Gades (Cadis) es es va lliurar als romans el 206 aC, data que es pren comal final de la presencia cartaginesa a la peninsula, i el començament de la romanitzacio.

Cap a mitjan segle III aC, els cartaginesos (habitants de Cartago, una fenicia fundada el 814 aC a prop de l'actual Tunis) van ampliar la seva presencia a la peninsula per obtenir recursos per pagar els tributs que la republica romana els havia imposat.
Cap al 226 aC, un any despres de la fundacio de Cartago Nova (actual Cartagena) i davant de l'expansio dels punics a la peninsula, roma va promoure la signatura de l'anomenat Tractat de l'Ebre que feia d'aquest riu el limit de l'expansio cartaginesa cap al nord. Pero la concordia entre les dues potencies va durar molt poc. La presa per part del lider cartaginesa Annibal (219 aC) de la ciutat de Sagunt, que algunes fonts romanes situaven al nord de l'ebre va ser considerada per Roma per casus belli i l'any seguent van començar les hostilitats que van desembocar en la segona Guerra Punica (218-201 aC).

Copia aquest text, analitza sintacticament i tradueixlo:

Viri Romani varia officia habent.
subj c.directe V
Els homes romans tenen diversos oficis.

Pater Lucii et Claudiae mercator est.
sub C.Nom atribut V
El pare d'en Lluci i de la Claudia es comerciant.

Mercatores viri sunt qui vendunt et emunt merces varias: oleum
subj. atr V S V C.Directe
Els comerciants son homes que compren i venen productes varis

farinam, vinum, garum, pisces, carnem, amphoras, telas,
C.Directe
oli, farina, vi, garum, peix, cam, amfores, teixits,

gemmas, et cetera.
C.Directe
gemmes, etc.


Claudius in officina Hispaniae garum facit;
subj. c.circum C.Nom C.D V
En Claudi fabrica garum en un negoci d'Hispania;

postea in provinciis Romanis garum vendit.
c.cir C.Circum C.D V
Despres ven el garum a les provincies romanes.

Les industries clau de la primera fase de la industrialitzacio va ser la industria textil i la siderurgica (produccio del ferro). A partir del 1870 es van desenvolupar noves industries, com ara la quimica i la electrica.
La revolucio industrial va impulsar una altra revolucio: la dels transports. El 1819, un vaixell de vapor va creuar per primer cop l'cea Atlantic i el 1825 es va construir a Anglaterra la primera linia de ferrocarril.

La primera i la segona revolucio inustrial

Les dues primeres revolucions industrials van canviar els sistemes de produccio:
Van començar a utilitzarse noves fonts d'energia, primer el vapor d'aigua i el carbo i, en la segona fase, l'electricitat i el petroli. Aquestes energies eren capaces de moure grans maquines.
Van apareixer les fabriques, grns centres amb operaris i amb maquines. Ales fabriques els obrers no elaboraven el producte complet, sino que el trebal es dividia en petites tasques i cada obrer s0especialitzaba. Aquest sistema de treball, juntament amb la utilitzacio de maquines, va permetre l'ugment de la produccio i l'abaratiment dels preus dels productes.

A final del segle XVIII es va iniciar la revolucio industrial a Anglaterra. Amb aquest nom es denomina el proces de canvi economic que va sposar el pas d'una economia agricola tradicional a una altra caracteritzada per processos de produccio mecanitzats capaços de fabicar bens en grans quantitats.
Es distingeixen tres etapes:
La Primera Revolucio Industrial, que va començar cap al 1780.
La segona Revolucio Industrial, que es va iniciar al voltant del 1870.
La tercera Revolucio Industrial, que arenca en la decada del 1970 i continua actualment.

Cal buscar els antescedents de la produccio industrial en els tallers artesans que van aconseguir l'apogueu a l'edat mitjana i a l'edat moderna i en les manufactures del segle XVII i XVIII.
Els primers tallers donaven feina a pocs artesans que feien totes les fases del producte amb l'ajuda d'eines molt simples.
Aquests productes eren unics frut 'un proces fonamental manual , per tant, lent i car. Les produccions es venien generalment al mercat local, a la mateixa ciutat i a les rodalies.
En el segle XVII van apareixer tallers de gran dimensions que elavoraben manufactures de mes qualitat (articles en or, plata i coure, porcellanes, tapissos i altres teixits) destinades a un mercat nacional i internacional.Els principals centres de produccio de manufactures eren l'india, la xina, el japo, flandes, la Gran Bretanya i la regio alemanya de Turingia.

l'economia preindustrial

Cal buscar els antecedents de la produccio industrial en els tallers artesanals, que vn aconseguir l'apogeu a l'edat mitjana i a l'edat moderna i en les manufactures del segle XVII i XVIII.

els efectes de la revolucio agricola

La mecanitzacio de gran part de les feines agricoles i la crisi que afectava els pagesos mes modestos va forçar que aquests emigressin cap a les ciutats, a buscar-hi feina. Es va anar produint, aixi, un descens gradual de la poblacio agricola i el camp i es va aner despoblant.
L'augment de la produccio va provocar un descens parlel dels preus amb la qual cosa el nivell alimentari general de la poblacio va millorar.
A mes a mes, els mitjans de transport nous, com el ferrocarril i el vaixell de vapor, permetin tansportar els productes agricoles a llocs llunyans. Amb aixi, el mercat dels productes agricoles va deixar de ser local i va pasar a ser nacional.

la revolucio agricola del segle XVIII - 3

Finalment, el grans propietaris van forçar van formar la venda dels terrenys comunas i van ampliar, aixi, les sevs terres.
Tots aquests procesos perjudicaven els pagesos mes pobres, que van perdre els recursos que els proporcionaven els terrenys comunals i que els eren necesaris per alimentarse. Els grans afavorits van ser els grans propietaris, que van augmentar l'extencio e les seves popietas, de manera que van poder introduir les noves millores tecniques.

En el segle XVIII i XVX van tenir lloc tres procesos fonamental: la concentracio de la propietat, els tancaments dels camps i la desaparicio dels terrenys comunals.
Les propietats disperses es van substituir, progresivament, per parceles mes grans, on e podien fer servir maquines.
Els tancats impedien que el bestiar entres als camps, i aixo va facilitar la rotacio continua de conreus: llvors va ser possible introduir els nous conreus a la part de guaret, que era on tradicionalment pasturaben els animals.

els canvis en les estructures agraries

La majoria de tots aquests nous metodes no es podia introduir amb eficacia als camps oberts, el paisatge agrari caracteristic de gran part d'europa durant segles. Els camps oberts estaben formats per una gran quantitat de pettes parceles. Cada agricoltor acostumaba a posseir parceles, separades i aillades les unes de les altres.

els canvis en les tecniques de conreu

Entre les millores que van contribuir a augmentar la produccio agricola destaquen els sistemes nous de rotacio continua de conreus amb l'abandonament del recurs antc de periode de guaret molt frequent. Els nou conreus herbacis de llegums, naps o patate alternats amb els conreus tadicionals, permetien cultivar continuament el sol sense esgotarlo.
La relacio estreta entre agricultura i ramaderia es un altre dels trets de la revolucio agraria del segle XVIII. Molts dels cnreus nous servien per alimentar el bestiar a l'hivern, de manera que va augmentar el nom de bestiar de caps. I, alhora, d'increment d'adob animal (fems) va comportar mes fertilitat a la terra.
Un segon grup d'invacions es va introduir mes tard, ja en el segle XIX: moltes feines agricoles van deixar de ser manuals i van passar a ser fetes per maquines (segadora, maquines de batre...) i els adobs naturals es van substituir o cmplementar amb fertilitzants quimics.

la revolucio agricola del segle XVIII

Fins al segle XVIII, l'agricultura va continuar sent tradicional i poc productiva.
Com que el nivell tecnologic era baix, l'agricultura depenia dels cicles de la naturalesa i, per tant, era molt vulnerable a les catastrofes. Una sequera, una inundacio o una plaga provocaven la perdua de la collita i, com a consequencia, la fam i l mort entre la poblacio.
Cap al fi del segle XVIII va començar una gran revolucio agricola que va capgirar les tecniques i els rendiments de l'agricultura.El canvi va coençar a la Gran Bretnya i, a poc a poc, es va transmetre a la resta de l'europa occidental i altres paisos com els EUA. La major part de l'asia, l'africa i iberoamerica van quedar fora del proces.
La productivitat agricola va augmentar notablement gracies a la millor de les tecniques de conreu i als canvis en les estructures agraries.

Els sumeris, els egipcis, els xinesos i els indis van ser els primers a construir grans canals i preses per millorar el reg i el proiviment 'aigua.
Fa mes de 2.000 anys, els romans van millorar l'arada i van estendre els regadius per tot l'imperi.
A l'edat mitjana, els musulmans van millorar els regadius i van introduir conreus nous a Europa, com els critics, l'arros, el melo, la carxofa, etc. En aquella epoca es van generalitzar els molins d'aigua i de vent.
A parti del segle XVI, els europeus van conquerir Amrica i part de l'Asia i aixo va motivar un intercanvi de conreus entre unes zones i unes altres. Aixi, per exemple, van arribar a Europa la patata, el blat de moro, el fesol, el tomaquet, la carabassa, el pebrot, el gira-sol, el tabac i moltes altres plantes.

Apartir de l'epoca de dioclecia a finals del segle III, es va instituir un nou sistema de govern colectiu integrat per quatre persones, la tetrarquia, amb dos, "augustos" ajudats per a uns altres dos personatges, anomenats "cesars" que, finalment hauria de succeir per assegurar, d'aquesta manera una certa estabilititat en la politica.
Malauradament, el sistemno va arribar a funcionar, a causa dels emfrontments militars dins l'imperi entre els candidats al tron que obtenien mes suport de les tropes.


El sistema va derivar cap a una dinarquia (govern de dos emperadors) i finalment cap a la monarquia absoluta de Contanti, el fundador de la ciutat Constantinoble (330 dC) a l'antic assentament grc de bizanzi on va traslladar la capital de l'imperi.
l'imperi roma en dues parts ven diferents: la part occidental que despres va heretar el seu fill Honori, el govern de la qual va tenir la capital de Roma, i la part oriental, per el seu fill Arcadi, amb seu a Constantinoble.

El sistema imperial roma va anr evolucionant fins que va constituir un sistema de monarquia absoluta que es coneis amb el nom de Dominat (de dominus, "senyor", en oposicio alprincipat).

dinastia dels severs (193-235 dC)

No va aportar nous territoris, a exepcio d'una presencia romana a l'Eufrates despres de la derrota dels parts, l'etern enemic de Roma en aquella zona de l'orient Mitja, durant el regnat del fundador de la dinastia, Septimi Sever.
En aquesta epoca, Roma ja havia passat a la defensiva i mes que pensar en conquerir nous territoris, estaba preocupada per defensar les seves fronteres de les incursions barbares, especialment del segle II de la nostra era, un clar periode de crisi per a l'imperi.

dinastia antonina (96-192 dC

DINASTIA ANTONINA (96-192 dC)
En aquesta etapa, la Dacia (actual romania) va quedar incorporada a l'himperi gracies a les conquestes de Traja, si be elpenultim emperador d'aquesta dinastia, el celebre emperador filosof Marc Aureli, va morir contenit tenint l'empemta de les tribus barbares a mes enlla del Danubi.

EL CAMP ENTRE L'EDAT ANTIGA I L'EDAT MODERNA

Durant tots aquests segles, la majoria de la poblacio, al voltant del 90%, vivia al camp, en petits poblets.
Una part de les terres estaba dividida en parcel.les petites, propietats dels pagesos que les trevallaven per tal de sostenir-se. Pero la part mes important eren propietats d'una minoria de terratinents, que utilitzaba esclaus o serfs per fer les feines agricoles. Tambe hi havia terrenys comunals, que tothom podia fer servir,.
Els sistemes de conreu eren rudimentaris. Es feis servir el gusret, es a dir, no es conreava tot el terreny, sino que cada any es deixaba una part inproductiva perque descanses. Durant aques segle i van haver poque innovacions.

Les primeres especies cultivades van ser els cereals: blat al proxim Orient i a Europa, arros a l'Asia i blat de moro a America. Les eines utilitzades per a les feines agricoles eren molt redimentaries. Per llaurar la terra, els essers humans van utilitzar, inicialment, un pal; i mes endevant van fabricar aixades. Per tallar les masses i recollir la collita, en un principi fein servir les mans i, mes tard, van utilitzar maxil.lars d'ovelles; despres van colocar dents del vestiar en suports de fusta i van construir les primeres falç. Per moldre el gra fein servir molins de ma. Mes tard, es va inventar l'arada, que permetia llaurar mes quantitat de terra d'una vegada y mes de pressa que l'aixada.

LA REVOLUCIO AGRICOLA

Els primers grups humans vivien de la cacera, la pesca i la recol.leccio de fruits silvestres. Nomes fa uns 10.000 anys, al neolitic, els essers humans van començar a cultivar les plantes y domesticar els animals: A partir de l'eshores, els essers humans van construir pobles a prop dels camps de conreu i es van fer sedentaris.

EXEMPLE D'APLICACIO DEL PROCEDIMENT DE TRADUCCIO I ANALISI

Vulpes personam tragicam cum cervo videt

nom/s Ac /C.directe Abl/C.circ V (SG)

Una guineu veu una mascara de teatre amb un cervol.

Puella rosas amici amat

nom/s Ac/c.d gen/c.n V(sg)

La noia estima les roses de l'amic.

Puer puellam in campo videt.

nom/sg ac/C.D Abl/c.circ V(SG)

El noi veu la noia al camp.

ANALISI I TRADUCCIO D'UN TEXT

1. Localizar el verb de la frase i subratllar-lo.Mira si el verb esta en singular (-o, -s, -t) o en plural (-mus, -tis, -nt). La majoria de vegades el verb esta al final de l'oracio.

2. Busca un nominatiu/subjecte que concordi amb el verb, es a dir, si el verb esta en singular, hauremde buscar un nominatiu singular ( -us, -er, -a, consonant excepte -m); en canvi,si elverb esta en plural, haurem de buscar un nominatiu plural (-i, -ae).

3.La resta es facil. Hem de recordar que la terminacio de l'acusatiu/complement directe es -m en singular i -os, -as en plural.

4. Les terminacions de l'ablatiu/complement circumstancial son -o, -a en singular i -is en plural.

5. Finalment, les terminacions del genitiu/complement del nom son -i, -ae en singular, i -orum, -arum en plural.

L'any 60 aC es va unir a dos homes molt influents: Pompeu (que acabaven de tornar d'una campanya trionfal contra la pirateria a la mediterrania oriental) Amb ells, Cesar va integrar l'anmenat triumvirat, un autentic govern a l'ombra prenia en secret decisions politiques transcendentals per a la vida d'una republica que, d'aquesta manera, s'abocva e dret al fracas.
El 59 aC Cesar va ser elegit cònsol juntament amb un altre polític anomenat Marc Calpurni Bíbul, el qual va qudar tan marginat de la pressa de decisions que aquest consolat va ser conegut pel de "Gai i Juli ". Al cap de tres anys els tres anys, els tres politics del triumbirat van renovar el seu compromis en l'anomenada conferencia de Lucca (59 aC ), si be aleshores Cesar ja estaba ambarcat en el gran projecte de la conquesta de les Gal·lies.

Caius lulius Caesar, Gai Juli Cesar, va neixer l'any 100 aC al si d'una famiia patricia, la gens Julia, la qual
es vanagloriava de ser descendent ni mes ni menys que de Julus. Aquest, segons la tradicio, era net de la deessa Venus.
Encara que el seu pre va morir quan tenia quinze anys, el jove Cesar es va involucrar aviat en a vida publica, ja que poc abans d'arribar a aquesta edat va ser nomenat flamen dialis ("gran sacerdot de Jupiter").
Mitjançant el matrimoni de la seva tia paterna Julia amb el politic reformador Gai Mari ( lider del partit dels populars), va entrar en contacte directe amb l'egitat ambient politic de Roma.
Cesar va ocupar diversos carrecs al llarg de a seva dilatada carrera politica ( cursus honorum): va ser tribu militar ( el 71 o 72 aC), edil (65 aC ), pontifex maximus (63 aC), pretor (62 aC ) i proconsol a Hispania.

Des de el raneixement, els artistes s'han interessat pels mites del mon antic:aixi ho veiem en un dibuix de Miquel Angel del 1533, dedicat a la caiguda de Faetont, mentre que en la tragedia de William Shakespeare Romeu i Juelieta (1595) trobem una referencia al protagonista de la llengua. Al segle XVII, Rubens va retratar el moment en que l'auriga era fulminat per llamp de Zeus La caiguda de Faetont (1604-1605). En literatura catalana, trobem referencia a mite en el poema epic Canigo (1886), de Jacint Verdaguer. I pel que fa a la literatura castellana, en l'obra El hijo del sol, Faetont (1661) de calderon de la Barca. Les operes de Llulli i de scarlet, totes dues titulades Faetont(estrenades el 1663 i el 1685) van introduir el tema en la musica, Posterirment, el Frances Camille Saint-Saens va comprendre el poema sinfonic Faetont (1873) i l'angles B. Britten va estrenar el 1951 les sis metamorfosis a partir d'Ovidi, una les quals va dedicar a Faetont.

Faetonte

Els cavalls, tan evitat s'enfilaven fins a una alçada enorme, com s'acostaven perillosament a la superficie de la terra. Mentrestant Faetont, horroritzat, no podia fer resper aturar aquella cursa terrible.
Segons la llegenda, aquetsa catastrofe de foc i destruccio va arrasar zones molt extenses. D'aquesta manera van explicar els antics la formacio del gran desert del nord d'Africa.
Per sort, abans que no quedes ni una espurna la vida sobre la terra, Zeus va fulminar amb el llamp el carro i el seu tripulont;
d'aquesta manera va apartar els cavalls alats i l'esfera de foc de la superficie terrestre. D'acord amb la llegenda, hi va aver un dia sense sol fins que la situacio es va finalitzar Faetor, per la seva banda, va rebre honors funebres de les mimfes del riu Erida i de les seves germanes, les Heliades.

Faetont, un dels fills d'Helios, havia arribat a l'adolescencia sense que li hagues estat revelada la identitat del seu pare. Quan finalment ho va descobrir, el deu, que se sentia culpable per averle tingut apartat dell durant tant de temps, li va prometre de manera imprudent que li concediria el que volgues. Inespreadament, Faetont li va demanr que li deixes conduir el carro que duia cada dia lallum del sol a la Terra.
Helios va fer tot el possible perque el seu fill reunes tot per la seva peticio, pero al final va aver de cumplir la seva paraula. Al principi semblava que tot anava be, pero els cavalls, aixi que es van adonar del canvi, es van desbocar i van adonar la ruta que recorrien des de temps immemorials.

PEGAÇ

De la unio amb posido hava nascut Equdna, un altre esser monstruos, i en el moment de ser decapitada van neixer Pegas, el cavall alat, i Crsaor.
La imatge de medusa va ser utilitzada durant molt de temps com a amuet contra el mal d'ull i, en arquitectura, va servir d'element decoratiu o , fins i tot, com a proteccio contra el mal. Pintors co ja en le segle XX, el poeta Pieter van Eyck va presentar Medusa com la visctima d'una deessa enfurida injustament.m Leonardo da Vinci o caravaggio han retratat Medusa com una dona bella i terrible alhora, imatge de l'horror i el sofriment. Des d'autors llatins, com ara Ovidi, fins a Dant o Geothe, han tractat el tema de la Gorgona gairebe sempre com una figura del mon de l'infern;

Perseu va aconseguir vence ajudat per deu Atena i Hermes, que li van proporcinar els elements indispensables per aniquiarla:
unes sandalies alades, un casc (que feia invsible qui el duia), una espasa, un escut brillant
com un mirall i una mena de sarro, on podia desar el cap tallat per evitar la mirada de Medusa, amb que era capaç de petrificar fins tot un cop morta.

GORGONA MEDUSA

Medusa era l'unica mortal de les tres Gorgones, filles de divinitats marines amb les mans de bronze ales d'or i serps en lloc de cabells.
Era un esser terrorific que petrifiaba amb els ulls tot aquell que gosava mirar-la.
Altres tradicions nerren que medusa era una jove d'una cabellera preciosa que va acabar tenint un aspect horrible per haver-se comparat desa Atena, o er aver estat seduida per Posicio al temple.

animals fantastics de la mitologia classica

Moltes novel·les i contes, ja siguin fantastics o no, es basen en l'eenfrontament d'un heroi amb un esser monstruos per salvar un personatge o, fns i tot, la humanitat.
Aquest fet es repeteix de de l'antiguetat classica fins als nostres dies, pero son auests monstres? Com an arribat fins a l'actualitat?
Cada un te un origen i na evolucio diferents.
Aixi, per exemples, les sirenes que van intentar captivar Ulises ara alerten de perills, emergencies i, fins i tot, de la sortida de classe; el minotaure, aquest personatge de cos huma i cap de toro, esta relacionat amb els laberint que es repeteixn en forma de jardis en moltes de les nostres ciutats; i les esfins son avui dia personatges que es mantenen impassibles davant les circumstancies del seu voltant.

El 1871 va neixer l'imperi Alemany, el segon Reich, que de seguida es va convertir en una nova gran potencia.

Des del primer moment Prussia va intentar liderar la unificacio. Potencia una unio duanera de la qual Austria va quedar exclosa i, menyspreant les propostes liberals d'alguns Estats escolli l cami de la guerra per aconseguir la unificacio.

Aixi, el canceller prussia Otto von Bismarck va dirigir una victoriosa guerra contra Austria el 1866 i una altra contra França el 1870, que li van permetre tots el Estats sota el ceptre del rei de Prussia, el Kaiser Guillem I.

El principal problema per assolir la unitat d'Alemanya era la rivalitat entre les dues grans potencies germaniques: Prussia i Austria. El 1815 el territori alemany estava dividit en 38 estats. El congres de Viena els va agrupar en l'anomenada Confederacio Germanica, que estava presidida per Austria.

El 1861 es va reclamar el regne d'italia el primer rei del qual va ser Victor Manuel II, rei de sardenya-Piemont. Nomes Venecia i els estats Pontificis van quedar fora del regne, pero s'hi van incorporar el 1866 i el 1870, repecivament.

El proces d'unificacio d'italia va ser militar. El 1859 l'armada francopiamontesa va derrotar els austriacs a Magenta i solferino, que van cedir la Llombardia al Piemont. Un cop assolida la pau al nord, el republica Garibaldi, encapçalant un exercit de volunta, els camises roges, va conquerir els estats del sud.

Italia estava dividida en sis estats. El pape era sobira en un, amb capital a Roma, i Austria s'havia aneixonat la Llombardia i el veneto, unes regions riues del nord italia i estenia la seva influencia sobre tot un seguit de petits Estats. Nomes el Piemont, al capdavant del qual no hi havia una monarquia de caire liberal, es manifestaba a favor de la unificacio de tot italia, en especial del seu primer ministre Cavour, que va aconseguir que l'emperador frances Napoleo III dones suport a les demandes Italianes.

comentari d'una pintura:

Aquesta imatge representa la revolta que es va iniciar a França per enderrocar la dinastia absolutista dels Borbons en nom de la llibertat que apareix simbolitzada per una dona que guia els revolucionaris, pertanyents en la seva majoria a les clases populars, que son els que fonamentalment van protagonitzar aquesta revolta. Tots els personatges estan avançats sobre cadavers que simbolitzen el sacrifici del poble anonim, encara que entre ells tambe destaca un soldat frances de la Guardia Reial i un suis, tots dos defensors de la causa monarquica y que han resultat abatuts. Entre els revolucionaris destaquen els personatges seguents:
- L'obrer, que porta un sabre i una insignia blanca, simbols liberals.
- Un petit burges, que es reconeix per la seva bestimenta el barret de copa i l'escopeta de caça.
- El pages, que esta ferit i que porta una indumentaria que correspon als colors de la bandera francesa, com a simbol de les ferides de la nacio francesa.
- L'estudiant, que representa els joves, que son victimes de les injusticies i que lluiten per aconseguir un futur millor.
- El membre de la Guardia Nacional, que se'l rconeix pel barret de corneta caracteristic d'aquest cos, i que porta a mes a mes un floret i una pedra a la ma, tot plegat es un simbol revolucionari de lluita.
- La figura femenina es una al·legoria de la lliberrtat, ja que porta els pits descoberts i avança un fusell a la ma, amb el qual a de lluitar per aconseguir-la. A mes a mes, tambe representa França, perque porta a la ma dreta la bandera tricolor francesa.
El quadre representa un episodi de la revolucio que es va desenvolupar a França de Juliol de 1830, quan les clases populars i la burgesia es van aixecar contra la monarquia que s'habia restaurat depres de la caiguda de Napoleo i que habia restringit en els ultims temps les llibertats, a part d'haver conduit els ciutadans a una crisi economica. Aquests grups van aixecar barracades als carrers de Paris durant les jornades glorioses i van protagonitzar revoltes que van acabar amb el regnat del Borbo Carles X, que va ser substituits per un monarca mes liberal: Lluis Felip d'Orleans.

Canvia la paraula intrusa:
A) Epistulam, domum, magnum.
acusatiu ac.mas ac.mas

B) Atrium, impluvium, dominum.

C) Insula, villa, oppidum.

D) Rosis, puellis, pueris.

E) Domini, domina, serva.

taula llati nominatiu acusatiu

En llati hi ha tres generes gramaticals per a substantius i adjectius:
- Masculi - puer Romanus.
- Femeni - puella pulchra.
- Neutre - impluvium magnum.
El genere neutre presenta la mateixa terminacio en els casos nominatiu i acusatiu.

El cas Acusatiu expressa normalment el Complement Directe, pero tambe pot expressar un Complement Circumstancial si va precedit de preposicio. Per exemple:
- Acusatiu amb funcio de Complement Directe:
Villa atrium, peristylum, culinam et cubicula
habet. La mansio te atri, jardi, cuina i dormitori.
- Acusatiu amb funcio de Complement Circumstancial:
Lucius per vestibulum in villam intrat. En Lluci
entra a la mansio a traves del vestibul.

text llati 19-2-10

Servus, Didus, in cubiculo est,
Subj c.circum V
El criat, Didus, esta al despatx,

tablinum locus est, ubi dominus laborat,
Subj Atri V rela. S V
El despatx es el lloc on treballa el senyor,

amicos accipit, libros legit, epistulas scribit,
c.direct V c.dir V c.direct V
rep els amics, llegeix llibres, escriu cartes,

pecuniam numerat et cetera.
c.directe V conj C.D
compta els diners, etcetera.

iulia in triclino est, ubi semper cum amicis cenat
Subj. c.circu V rela. c.c C.C V
Julia es al menjador, on sempre sopa amb els amics.

In culina servae cibum parant.
c.circum subj. C.D V
A la cuina les serventes preparen el menjar.

Peristylum hortus villae est, rosas larariumque
subj. atribut C.N V C.D C.D conj
El peristil es el jardi era la mansio, te roses i un larari (altar pels familiars morts).

habet et ornatum est cum picturis in muris.
V conj Atrib. V C.circum. C.circum
i esta abandonat amb pintura a les parets

Domus in oppido quoque multa cubicula habet,
Subj. c.circum atrib. C.directe V
Les cases de les ciutats tambe tenen moltes habitacions

autem insula pauca cubicula habet
conj. subj. C.directe V
en canvi els pisos tenen poques habitacions

A europa orientallalluita va ser essencialment antiabsolutisme i contra la dominacio imperial austriaca.Aixo, la revolta va tenir u caire lieral a Viena on la revolucio va obligar el conceller Metternich a dimitir, i nacionalisme perque nombrosos pobles es va aixecar contra la dominacio imperial. Tot i que la majoria de les revolucions van ser sufocades les reforme liberals i els processos d'independencia nacional es van conslidar a la segona meitat de el segleXIX.

La revolucio del 1848 es goneguda com la primavera dels pobles perque nombrosos pobles i naions es van aixecar contra l'absolutisme i els imperis. A l'europa Occidental la revolucio de l'any 1848 va comportar el sorgiment ideals democratics;:sufragi universal sobirania popular igualtat social i va significar l'aparicio de la classe treballadora com a força politica.Pel febrer un aixecament popular va posar fi la monarquia de Felip d'Orleans i es va proclamar la republica social (dret per a els trealladors) i el sufragi universal.

El moviment s'inicia a França, on el Juliol del 1830 va ser enderrocada la monarquia del borbons i es va passar a una monarquia de caire liberal en la persona de Lluis Felip d'Orleans. Pero enara es continuava marginant les classes populars de la vida politica , el sufragi era censatari o restringit i les llibertats publiques eren llimitades

Cap al 1820 un seguit d'aixecament liberals dirigits per activistes.
sobretot militars, van intentar a diversos paisos, ells Espanya, acabar amb l'absolutisme i prendre el poder per mitja d'insurreccions armades, pero van ser vençuts per la intervencio dels exercits de la Santa Aliança.

tarquini el superb

No obstant aixo, Tul·li, que havia fet tant per organitzar la ciutat, va morir victima d'un complot en que va prendre part el seu propi dendre, el queal a passat a la historia amb el nom de Tarquini el Superb, el darrer rei de Roma. Les fonts romanes asseguren que tenia un caracter cruel i arbitrari. Va imposar un gran nombre de serveis a la poblacio per desenvolupar el seu programa d'obres publiques i es va mantenir al poder per mitja de la violencia. Tot i aixo, la tradicio afirma que va comprar per a la ciutat els anomenats Libres Sibil·lins, un conjunt d'oracles profetics de la celebre Sibel·la de Cumes, que eren consultats en l'epoca de crisi i estaven custodiats al temple de Jupiter, al Capitoli.
Un episodi relacionat amb el comportament indecoros del fill de monarca, Sext Tarquini, amb Lucrecia, una dona de caracter virtuos, va ser l'espurna que bva encendre la sublevacio contra la monarquia. El monarca va haver de fugir i el titol de rei va ser abolit per sempre.

els ultims reis de roma

Al seu succesor al tron, Servi Tul·li, gendre de Tarquini, se li reconeis el merit d'haver introduit la primera constitucio politica a Roma. Amb l'objectiu de facilitar el pagament d'impostos i el reclutament de l'exercit, va organitzar la ciutat en quatre grans barris i hi va implantar un nou mode de cens basats en les fortuna i no nomes en e naixement. Va dividir la poblacio en classes, organitzades en centuries de iuniores (de 17 a 46 anys) i seniores ( de 46 a 60 anys), fins a un total de 193. A aquest monarca tambe se li atribueix la construccio d'un mur que envolta la ciutat:les muralles servianes.

els set reis de roma

El seu succesor al tron, Tul·lus Hostili, va tenir un caracter molt mes belicos, ja que va començar una guerra contra Alba que va acabar amb la destruccio de la ciutat. La celebre llegenda dels tres germans Horacis i els tres curiacis, que es an enfrentar en defensa de totes dues ciutats, se situa durant el regnat d'aquest monarca. El tercer rei roma va ser Anc Marci. Segons la tradicio, aquesta figura esta associada amb l'expansio del territori de la ciutat i la construccio del primer pont sobre el riu Tiber, el pons Sublicius.
El govern dels tres reis segients (i ultims) es va estendre al llarg d'un segle, com el dels seus antecessors. Luci Tarquini Prisc ha passat a la historia de roma per haver introduit la civilizacio de etrusca a la ciutat, i tambe per haver impulsat grans obres publiques, com la Cloaca Maxima, o el temple de Jupiter al Cpitoli malgrat aixo, la tradicio el retrata com un monarca poc proper al poble i de caracter autoritari.

set turons, set reis

Segons la tradicio romana, despres de la mort de Romul, es van succeir a la ciutat sis reis llegendaris al llarg de dos segles, fins al 509aC.
De la mateixa manera que van ser set els turons de la Roma primitiva, set van ser tambe ( si hi comptem Romul) els reis de la ciutat.
Entre els tres primers van regnar gairebe cent anys. El primer, el gendre de Tit Taci (el rei sabi) anomenat Numa pompili una mena de rei que es recordat per aver introduit a Roma la religio i el culte als deus la instituci de les vestals, el temple de Janus, la divisio de l'any dotze mesos i la distincio entre els dies fastos(propicis per desenvolupar activitats judicials i de quelsevol tipus) i nafestos ( que segos la religio no eren propicis per fer aquestes activitats).

l'interregnum

Com que la monarquia de Roma no era una institucio hereditaria, es va d'establir un procediment per asegurar la succesio pacifica al tron de la ciutat.
Quan moria el rei, sobria el periode anomenat interregnum; durant aquests espai de temps, el Senat s'encarrega un dels seus membres com a interrex, la funcio principal del queal era designar el nou monarca en el termini de cinc dies. En el cas que no designes cap persona, el carrec d'interrex passava a un altre senador durant cinc dies mes, i aixi succesivament fins que s'aconseguia l'objectiu fixat.
Encara que el poble reunit as assemblea havia de donar el vistiplau al candidat nomenat, aquest no podia accedir al tron si no l'aprobaba el Senat. A mes, els auspissis que es practiquesin sobre la persona designada havien ser favorables, ja que aio demostraba la bona dispocisio dels deus capa al nou monarca.
Finalment, cal dir que el nou no passaba a ocupar el tron directament, sino que havia de complir un requisit legal:un altre vegada ) havien de dotarles d'autoritat legal conferint-li l'imperium, el poder que el capacitaba per aplicar la llei i dirigir les tropes, per mitja de l'anomenada lex curiata de imperio.